Europa tomba les clàusules terra

Els afectats podrien reclamar als bancs, en conjunt, més de 4.000 M€ de sobrecostos per la hipoteca

La justícia europea va dictaminar ahir una sentència històrica a favor de centenars de milers de consumidors que, segons algunes fonts, poden arribar als dos milions d’afectats. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea obliga la banca espanyola a tornar tots els diners que va cobrar de més gràcies a les clàusules terra que fixava en les hipoteques dels seus clients. La decisió considera que la limitació en el temps de les clàusules abusives contravé el dret de la UE. La factura per a les entitats pot ser de més de 4.000 milions.

Es tracta d’una victòria per a milions d’afectats espanyols, que ara podrien acudir als tribunals perquè la justícia europea els dóna la raó. En un dictamen del 9 de maig del 2013 el Tribunal Suprem va declarar nul·les les clàusules terra, una pràctica que molts bancs van començar a aplicar a partir del 2009, en l’Espanya del boom immobiliari. Però el tribunal espanyol va limitar al 2013 la retroactivitat que podien reclamar els clients per recuperar els diners pagats per aquest concepte i va tancar la porta a la possibilitat de reclamar el que havien pagat des de l’inici dels contractes hipotecaris.

El Suprem, derrotat

Tot i així, diversos consumidors de Granada i Alacant van recórrer a Luxemburg perquè consideraven que la banca havia de tornar tots els diners des del moment en què es van firmar els préstecs. El Codi Civil espanyol els anava a favor, ja que estableix que si una clàusula no és vàlida -com és el cas- s’ha d’anul·lar completament, i aleshores calia rescabalar els diners cobrats des del dia de la firma del contracte, cosa que el Suprem va ignorar.

En aquest sentit, la decisió dels jutges coneguda ahir és molt clara: “El caràcter abusiu d’una clàusula ha de tenir com a conseqüència el restabliment de la situació en què es trobaria el consumidor si no hagués existit aquesta clàusula”, explica la resolució del tribunal. I encara afegeix que “la limitació en el temps resulta una protecció dels consumidors incompleta i insuficient que no constitueix un mitjà adequat i eficaç perquè es posi fi a l’ús de les clàusules abusives”.

El dictamen contradiu l’opinió emesa per l’advocat general de la UE al juliol, que avalava les tesis de la banca. El lletrat alertava del “risc sistèmic” i “les repercussions macroeconòmiques” que podria tenir la total retroactivitat de les clàusules terra. Una línia que també va defensar el govern de Mariano Rajoy. De fet, l’Advocacia de l’Estat es va personar durant la vista oral a l’abril per donar suport a la tesi del Suprem. Però aquest escenari no s’ha tingut en compte en la sentència.

Tampoc creu aquesta tesi la Comissió Europea, que sempre s’havia mostrat favorable als interessos dels clients i va defensar que s’apliqués la total retroactivitat. Segons Brussel·les, si només s’apliqués a partir del maig del 2013, seria “ un incentiu econòmic clar i evident” per seguir utilitzant clàusules abusives.

Per aquesta raó l’executiu europeu va celebrar ahir la sentència del Tribunal, perquè “aclareix l’aplicació de certes regles per garantir que els consumidors europeus estan protegits contra clàusules injustes en els contractes hipotecaris”. A més, va negar els possibles perills que podria provocar en la banca espanyola: “La Comissió entén que aquests bancs ja s’havien proveït per cobrir els riscos dels litigis”. Va ignorar, per tant, els discursos de la por que ha utilitzat la banca per evitar una sentència contrària. El Tribunal de Justícia de la UE ha emparat la seva decisió en la directiva europea del 1993, la mateixa que ha posat contra les cordes la llei hipotecària espanyola diverses vegades i que la Comissió Europea vigila de prop.

El camí per als reclamants

El bufet d’advocat Navas & Cusí, que gestiona molts casos de clàusules terra, va celebrar que Luxemburg hagi garantit una “protecció plena” per als consumidors i recomana que s’intenti pactar amb les entitats abans d’anar a judici. Es calcula que els damnificats que tenen clàusules terra, i que no s’han beneficiat de la baixada de l’Euríbor (que ara està fins i tot per sota del 0%), poden estar pagant uns 1.000 euros de més a l’any de mitjana.

L’advocat Joaquim Colomer, soci de Colomer Ventall, explica a l’ARA que, tot i que aquesta sentència europea no pot ser recorreguda (“No decideix un cas concret, diu com s’ha d’interpretar la norma i diu que el Suprem vulnera els drets dels consumidors”), cal tenir present que no tothom podrà beneficiar-se’n: “Si un cas ha sigut jutjat, no es pot reobrir”.

Això tindria una excepció: si un client ha reclamat en el passat que se li torni la part d’hipoteca que va pagar per la clàusula terra entre el 2013 i el 2015, per exemple, ara podria presentar una nova demanda per cobrir l’espai entre el 2009 i el 2013. Però si la seva demanda primera afectava la totalitat del període, es consideraria una matèria ja resolta.

És per això que les associacions de consumidors reclamaven ahir que la banca retorni els diners de les clàusules terra sense necessitat d’anar als tribunals, com va fer Bankia, finalment, amb la devolució de l’import cobrat als seus accionistes. Fins i tot el PSOE es va aventurar a afirmar que estava d’acord amb el govern en la creació “d’un procediment per donar solució extrajudicial a les reclamacions”, cosa que el ministre de Justícia va negar.

Ball de xifres

Els bancs més afectats són els dos líders en banca minorista: el BBVA, que va provisionar 1.200 milions d’euros per fer front a aquesta eventual sentència, deia ahir que dedicarà 404 milions al cas aquest any. CaixaBank elevava el seu impacte fins als 1.250 milions, dels quals en té provisionats 515.

El Banc d’Espanya fixava l’impacte definitiu en una xifra lleugerament superior als 4.000 milions d’euros, després que el BBVA arribés a parlar de 7.500 milions i el mateix Banc d’Espanya (citat per l’Advocacia de l’Estat) parlés de 7.000 milions. Aquestes xifres, però, no han servit per espantar Luxemburg i la retroactivitat en les clàusules terra ja és una realitat.

 

LES CLAUS

1. Quin és el problema amb les clàusules terra?

El 2013 el Tribunal Suprem va considerar que aquestes clàusules eren abusives per la seva manca de transparència, és a dir, perquè s’imposaven a les hipoteques sense explicar-les prou als clients. Això provocava que quan els tipus baixaven a partir de cert nivell (ara estan en mínims històrics) la hipoteca no baixavai el client no es beneficiava del context favorable.

2. Per què no es van anul·lar íntegrament?

La justícia espanyola va decidir el 2015 que les entitats havien de tornar el que havien cobrat de més a partir del maig del 2013, però no més enrere. Aquest any l’advocat general de la UE donava suport a la limitació temporal a les devolucions de diners per la “repercussió macroeconòmica” que tindria ampliar-la.

3. Quin impacte econòmic té la mesura?

La xifra exacta no està clara: la consultora AFI va calcular que les entitats van ingressar uns 4.474 milions entre el novembre del 2009 (quan el sector va començar a comercialitzar les clàusules terra) i el maig del 2013. La xifra creix fins als 7.500 milions, segons els càlculs que ha fet el BBVA. El Banc d’Espanya afirma que l’impacte és superior als 4.000 milions.

4. A qui perjudica més?

El BBVA és el banc més exposat i hauria d’afrontar un cost de 1.815 milions, tot i que ahir ja anunciava que destinarà 404 milions a la qüestió aquest mateix any. També seria un cop dur per a CaixaBank, ja que li suposaria 735 milions més dels que té provisionats, fins a arribar als 1.250. Per darrere hi ha el Popular i Bankia, que tindrien un impacte de 334 i 200 milions, respectivament. El Sabadell mai ha volgut donar la dada en considerar que les havia comercialitzat bé.

5. Què has de fer si tens una clàusula terra a la teva hipoteca?

Joaquim Colomer, soci fundador de Colomer Ventalló, explica que la sentència d’ahir no té recurs possible i opina que s’ha demostrat que el Suprem va “vulnerar” els drets dels consumidors. Malgrat això, recorda que quan un cas ja ha sigut jutjat no es pot reobrir i que, per tant, cal veure cas per cas si en els casos ja jutjats hi hauria marge per reobrir-los. Colomer recomana als clients que consultin el seu cas amb professionals, que optin sempre per la via amistosa i que estudiïn a fons els acords que els ofereixin els bancs.

Més continguts de