La fuga d'empreses, un ball de xifres que també mareja els experts en dret mercantil

Els registradors compten 4.422 fugues i la Generalitat 3.700

Que milers d’empreses han traslladat la seva seu social fora de Catalunya en els últims mesos és un fet, però encertar la xifra exacta és tot un repte. Segons el Col·legi de Registradors d’Espanya, un total de 4.422 companyies van fixar la seva seu social fora de Catalunya entre l’octubre del 2017 i el juny del 2018. D’altra banda, un informe elaborat per la Generalitat de Catalunya va rebaixar la xifra a 3.700 exactes. El període que va incloure el departament d’Empresa i Coneixement anava de l’octubre del 2017 al juliol del 2018.

A banda de les xifres oficials, altres institucions també s’han animat a oferir les seves dades. El president de la patronal Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, va assegurar al juny que “unes 4.500 empreses” havien sortit de Catalunya, mentre que la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, va afirmar a l’últim debat de política general que aquesta quantitat ascendia a “5.200 empreses”, citant els mateixos registradors de la propietat. Més enllà de les declaracions polítiques, la diferència de 722 empreses entre diferents recomptes oficials resulta difícil d’explicar.

80 de les 100 grans empreses catalanes van mantenir la seu

Segons fonts pròximes als registradors, la metodologia que utilitzen és la següent: comptabilitzen com a trasllat el fet que una empresa oficialitzi la seva baixa en un Registre Mercantil i es doni d’alta en un altre sota la mateixa raó social (denominació de l’empresa). Per la seva banda, la Generalitat afirma que el seu estudi es basa “en els fets publicats al Butlletí Oficial del Registre Mercantil [BORME]”, que publica la informació de totes les empreses, incloent-hi els canvis de seus socials, un cop s’han fet oficials.

En última instància, les dades provenen de la mateixa font. La diferència és que els registradors notifiquen els trasllats de manera més ràpida. “Podria haver-hi un decalatge”, apunta Miquel Peguera, professor de dret mercantil de la UOC, tot i que se’n desconeix el temps exacte. El mateix Peguera indica que el temps que transcorre entre la inscripció a un nou registre i la publicació al BORME “sovint és d’una setmana”. Fonts pròximes als registradors també asseguren que l’operació és “força immediata”.

Així, la diferència segueix sense estar justificada. El professor d’economia i empresa de la Universitat Pompeu Fabra Xavier Cuadras recorda que les primeres dades publicades feien referència a firmes que “tan sols van iniciar els tràmits per traslladar-se”. Registradors i Generalitat, però, confirmen que només treballen amb trasllats efectius. Llavors, ¿com es justifica el ball de xifres? Ni els experts en dret mercantil tenen la resposta.

Més continguts de