Xoc entre el BCE i Berlín per la compra de bons
Draghi vol allargar el programa i reclama a Merkel menys austeritat i més estímuls
Brussel·lesLa totpoderosa Alemanya hi està en contra però el Banc Central Europeu allargarà, amb tota probabilitat, el seu programa de compra de bons més enllà del març del 2017. El president de l’entitat monetària, Mario Draghi, ho va deixar entreveure ahir en el discurs que va fer al Parlament Europeu. Segons va dir Draghi, l’entitat segueix “compromesa amb el manteniment d’un grau considerable de flexibilitat monetària necessària” per assegurar que la inflació se situï a l’objectiu que persegueix el BCE, a un nivell pròxim al 2%.
El BCE ha de decidir al desembre si allarga o no la mesura “no convencional” que va posar en marxa l’any passat davant els nivells històricament baixos de la inflació a Europa i davant la impossibilitat d’abaixar més els tipus d’interès, que ja estan al mínim. Es tracta de la compra massiva de bons per injectar diners al sector bancari, fet que s’hauria de traduir en una millora del finançament per a empreses i famílies, i al seu torn a una pujada del consum, de la inflació i del creixement de l’economia.
Oposició alemanya
El programa, però, no està funcionant tan bé com esperava Draghi: el creixement a la zona euro és lleu i la inflació remunta a poc a poc però segueix a un nivell molt baix. En contra també hi ha la posició d’una part del govern alemany i sobretot del president del Bundesbank i membre del BCE, Jens Weidmann. Per al màxim responsable del banc central alemany, les mesures extraordinàries s’han d’utilitzar “amb molta cura”, encara que siguin temporals. “La política monetària no ha de respondre automàticament cada vegada que la inflació es desvia” del nivell perseguit pel BCE, va advertir Weidmann divendres.
També el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, va dir ahir que el BCE hauria de començar a pensar a posar fi al programa de bons, justament el contrari dels plans de Draghi. El president del BCE ho va justificar ahir i va afirmar que el repunt de la inflació -que se situa actualment en el 0,5% a la zona euro- no es deu a una pujada del consum o als estímuls de l’entitat monetària sinó a factors externs, sobretot a una moderació de la caiguda del preu del petroli.
En el seu discurs a l’Eurocambra, el president del BCE va fer una crida a Berlín perquè estimuli l’economia. La política fiscal dels països que, com Alemanya o Holanda, tenen els comptes sanejats, haurien de contribuir al creixement, va afirmar. Draghi deixa d’aquesta manera enrere la seva fixació per l’austeritat i demana també mesures que estimulin el creixement. Això sí, sense deixar de banda les reformes ni el compliment del Pacte d’Estabilitat. “Les polítiques fiscals també han de donar suport a la recuperació econòmica”, va dir el president de l’entitat monetària. La Comissió Europea va demanar precisament la setmana passada posar fi a l’austeritat en aquells països que compleixen amb les normes fiscals.
Victòria de Trump
En la seva compareixença al Parlament Europeu -es debatia l’informe sobre el BCE de l’eurodiputat Ramon Tremosa (PDECat)-, Mario Draghi va admetre que la victòria a les eleccions nord-americanes de Donald Trump i el Brexit tindran impacte a Europa, però va assegurar que és complicat conèixer el seu abast. “Aquests canvis tindran clarament un impacte a llarg termini que és difícil d’avaluar”, va dir el banquer italià.
El president del BCE també va fer una crida a la unitat i la “cohesió” de la Unió Europea per fer front als reptes econòmics. “Si actuem sols dependrem d’esdeveniments més grans que nosaltres, esdeveniments que amenacen la pau i la seguretat europees”, va dir Mario Draghi citant l’expresident d’Itàlia Carlo Azeglio Ciampi.
