L'impacte de la decisió d'Artur Mas

Puigdemont perd un dels líders independentistes més importants dels últims anys

El mapa polític català continua sota els efectes sísmics del procés sobiranista i sembla lluny de trobar l'estabilitat que va tenir quan CiU i el PSC es repartien les institucions. En els últims anys hem vist com el PSC patia escissions, com ICV se sumava al projecte dels comuns i hibernava les sigles, com Unió se separava de CDC i, finalment, desapareixia i donava lloc a dos partits, com CDC es reinventava en el PDECat i com aquest partit se subsumia en un espai més gran, anomenat JxCat, del qual finalment sembla condemnat a separar-se. L'últim episodi, però, és especialment significatiu. La persona que va deixar pas a Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, Artur Mas, ha decidit no seguir els passos del que va ser el seu successor i es mantindrà com a associat de base al PDECat.

La figura d'Artur Mas és especialment rellevant perquè va ser amb ell al poder que va iniciar-se el Procés i podem dir que en va ser el seu principal líder en el període 2012-2017. La majoria de presos polítics que eren del PDECat, com ara Jordi Turull o Josep Rull, hi han treballat colze a colze durant dècades. Però ara els seus camins se separen en una decisió que mostra la fractura ideològica, i sobretot estratègica, en l'espai que prové de l'antiga CDC. D'alguna manera, Mas es nega a renegar del seu passat, a renunciar al perfil ideològic en el qual va créixer políticament, i que l'ha portat a desmarcar-se progressivament de la línia impulsada per Puigdemont. Recordem que Mas ja va ser partidari de convocar eleccions autonòmiques per evitar el 155 i no fer la DUI, una posició que va ser assumida en un primer moment per Puigdemont però que finalment va rectificar amb l'argument que no va trobar garanties de Madrid.

Segurament, si el PDECat té alguna possibilitat de subsistir en el mapa polític català, això passa perquè Artur Mas, que encara és un líder molt respectat en aquest àmbit, es mantingui a dins del vaixell, encara que sigui com a associat de base. En canvi, per a Puigdemont la decisió de Mas té dues lectures: d'una banda, li permet fer més creïble el trencament amb CDC, tot i que ell mateix en prové. Però, de l'altra, perd un dels líders independentistes més destacats dels últims anys, l'últim, de fet, que ha guanyat les eleccions amb certa comoditat (2010 i 2012), i algú que tenia fins i tot perfil internacional.

El temps dirà quin és l'impacte de la decisió de Mas, que, recordem-ho, ja no està inhabilitat. En principi és previsible que no vulgui enfrontar-se obertament a Puigdemont fent campanya pel PDECat, tot i que en el partit no ho descarten. El resultat de les pròximes eleccions, per cert, també influirà en el paper que vulgui exercir en el futur. El que és evident és que l'independentisme és avui un cos electoral dividit en múltiples fractures, ideològiques, estratègiques i fins i tot personals, i és urgent que com més aviat millor la ciutadania es pugui pronunciar i amb el seu vot defineixi quin ha de ser el rumb dels pròxims anys.