Sánchez ha de fer més passos si vol el suport dels independentistes
BarcelonaGir de guió: els independentistes ja no són uns empestats ni els seus vots són rebutjables. Aquesta és la principal conclusió de la compareixença de Pedro Sánchez aquest dijous al costat del president del Consell Europeu, el belga Charles Michel. Sánchez, que parlava per primer cop després de la seva abraçada amb Pablo Iglesias, va mesurar amb cautela les seves paraules. Ja no va parlar de "crisi de convivència" sinó de "crisi política" i "crisi territorial". I va interpel·lar directament ERC perquè faciliti la seva investidura amb l'argument que ell i Iglesias poden conformar l'únic govern possible a Espanya favorable al diàleg.
No hi ha dubte que cal saludar el canvi de to i, sobretot, de llenguatge. Però Sánchez ha de comprendre que les coses han canviat molt últimament i que no pot pretendre esborrar només amb bones paraules nou mesos durant els quals s'ha dedicat a competir amb la dreta per veure qui era més dur amb Catalunya. El president espanyol té ara un problema de credibilitat, i per resoldre'l haurà d'anar molt més enllà i tornar al paradigma de Pedralbes, és a dir, acceptar una taula de negociació de govern a govern on es pugui parlar de tot, cosa que no vol dir que ningú hagi de renunciar als seus posicionaments. Ara bé, cal esperar que si Sánchez ha sigut capaç de girar com un mitjó en la seva relació amb Pablo Iglesias, també ho hauria de poder fer en la qüestió catalana.
D'altra banda, Sánchez i el partit socialista també han d'assumir que ERC i JxCat ho tenen molt més difícil ara per facilitar la seva investidura que abans de la sentència. L'impacte de les condemnes als líders del Procés ha sigut molt profund a Catalunya, ha provocat un veritable sisme que s'ha traduït en protestes i mobilitzacions de diversa índole, algunes no exemptes de certa violència. La prioritat de Sánchez hauria de ser abordar les causes del malestar i posar les bases per a la resolució del conflicte a través del diàleg.
Sabem, però, que no serà fàcil, perquè hi ha molts sectors de l'Estat, del deep state, que s'estan posant molt nerviosos davant la possibilitat que es pugui obrir una etapa de distensió i negociació. Un entrebanc per facilitar l'acostament és la intenció de l'Audiència Nacional d'agrupar en una sola causa per terrorisme el cas dels CDR detinguts i tots els detinguts en les protestes postsentència organitzades per Tsunami Democràtic. Aturar la via repressiva hauria de ser una prioritat si de veritat es vol entrar en una fase de resolució.
Vist amb perspectiva, aquests dies encara es fa més evident l'error tàctic que va cometre Sánchez al forçar la repetició de les eleccions. Refer la relació que hi havia abans de la manifestació de la plaça Colón entre el PSOE i els independentistes costarà molt més que la reconciliació exprés amb Pablo Iglesias, abraçada inclosa. La part positiva és que encara hi ha temps i hi ha un camí per recórrer. Encara que sigui un camí complex i ple de dificultats.
