L'escàndol provocat per la querella per agressió sexual presentada per una agent contra el ja ex director adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional José Ángel Rodríguez demostra fins a quin punt és present en la nostra societat, si l'acusació es demostra certa, la cultura de la violació. Que el principal càrrec uniformat civil de l'Estat estigui acusat d'un delicte tan greu en una querella profusament documentada llança un missatge terrible, i és que ni tan sols els cossos policials, que han de defensar el compliment de la llei, són espais segurs per a les dones davant aquest tipus d'agressions. En aquest cas, a més, la presumpta agressió s'hauria produït contra una subordinada, de manera que se sumaria un abús de poder de manual.
El ministeri de l'Interior, amb Fernando Grande-Marlaska al capdavant, ha procedit a destituir-lo a ell i al seu número dos, acusat per la víctima d'haver intentat comprar el seu silenci. No cal dir que si hi hagués el més mínim indici que Marlaska ha encobert Rodríguez hauria de dimitir ipso facto per encobridor i fins i tot afrontar conseqüències penals, però a hores d'ara no hi ha cap prova que això sigui així. Tot i això, el ministre s'ha compromès a dimitir si l'hi demana la víctima. Per això resulta incomprensible la batussa política muntada pel PP aquest dimecres al matí al Congrés contra Marlaska, exigint-li la dimissió i acusant-lo d'encobridor sense proves. I més quan el mateix PP no ha pres cap mesura contra l'alcalde de Móstoles, acusat per una exregidora d'assetjament sexual i laboral. És més, quan la presumpta víctima del batlle va acudir als òrgans interns del partit la van comminar a no presentar cap denúncia.
El PP, doncs, no pot donar cap lliçó al respecte. Sembla que la seva sobreactuació respon només a la necessitat de fixar en l'imaginari col·lectiu la sensació que Espanya viu en el caos perpetu a causa del govern de Pedro Sánchez. "Espanya cau a trossos", ha dit Alberto Núñez Feijóo, obviant que el seu partit governa a la majoria de comunitats autònomes i als ajuntaments més importants. ¿O és que les institucions on governa el PP no tenen cap incidència en la realitat? Predicar l'apocalipsi no fa que aquest sigui més real.
Mentrestant, el ministeri ha nomenat Gemma Barroso, fins ara subdirectora de recursos humans de la Policia Nacional, com a DAO interina. Barroso és la primera dona que ocupa el càrrec, ni que sigui de manera provisional, i a més resulta que va ser la persona que va concedir la baixa per depressió a la víctima. Resulta una mica molest que la primera dona que arriba al càrrec hi arribi en aquestes circumstàncies, després que els seus superiors siguin acusats de delictes d'aquesta índole. És el mateix que va passar al PSOE quan després de José Luis Ábalos i Santos Cerdán, el PSOE va col·locar Rebeca Torró a la secretaria d'organització. En tot cas, esperem que el nomenament de Barroso serveixi per acabar amb tota la cultura masclista que històricament ha envoltat la policia i que aquest cas no deixa de confirmar que encara és molt viva en certs cercles.
