Un any decisiu per combatre el canvi climàtic
A l’espera del gran acord de París, la cimera de Lima se centra en les compensacions als països pobres
El desembre del 2015 se celebrarà a París una cimera del clima fonamental per al futur del planeta. Serà la més important des de la del 1997 a Kyoto i s’hi haurà d’acordar una reducció d’emissions de CO de com a mínim un 70% a finals del segle XXI. Si no és així, la temperatura de la Terra, per l’efecte hivernacle, pot pujar fins a dos graus, i això, com alerten els científics, pot tenir conseqüències catastròfiques per a la vida al planeta, amb pujades del nivell del mar, grans migracions i un agreujament dels fenòmens extrems meteorològics.
Avui es clausura a Lima la 20a Conferència sobre el Canvi Climàtic, prèvia a la de París, on s’haurien de prendre decisions importants per preparar l’acord definitiu. Com ha estat passant aquests anys, però, hi ha més bones paraules que realitats tangibles en un tema que ja no es pot permetre més demores. A la cimera de Lima gran part dels debats s’han centrat en les compensacions que haurien de rebre els països en vies de desenvolupament per reduir unes emissions de CO que necessitarien per assegurar el seu creixement. Es queixen, amb raó, que ara se’ls obliga a un esforç que els països desenvolupats, causants de la major part de les emissions, no van fer en el seu moment. A més, són ells els que reben les pitjors conseqüències de l’escalfament global. En tenen la part dolenta i ja no poden aprofitar la bona.
En aquest debat hi ha massa hipocresia. Ahir, el secretari d’Estat nord-americà, John Kerry, alertava que podríem caure en una “tragèdia climàtica”. El seu país, però, no va ratificar mai el Protocol de Kyoto i hi ha seriosos dubtes que malgrat la voluntat d’Obama el Congrés en mans dels republicans aprovi l’acord al qual s’arribi a París. I el Canadà va sortir de Kyoto per poder tirar endavant amb el fracking. Hi ha molts lobis interessats perquè no es posi control a les emissions i seguir explotant els combustibles fòssils causants de gran part de les emissions. El 2015 serà un any clau no només per a la salut del planeta, també per a la salut de la política, dels estats i dels moviments socials. En aquesta lluita desigual ens hi juguem l’aire que respirem.
