En el primer any com a president de la Generalitat, Salvador Illa ha estat fidel al seu estil seriós i poc amant de la parafernàlia i ha protagonitzat una gestió centrada en l'economia. I és cert que les dades econòmiques acompanyen, com a la resta de l'Estat, i que el fet de ser un puntal de Pedro Sánchez juga a favor seu. Segurament l'aportació a l'estabilitat política que ha fet Illa ha estat un dels seus millors actius. És cert, però, que ha patit alguna derrota parlamentària.
El full de ruta del nou Govern és un pacte d'investidura amb ERC i Comuns que encara és lluny de complir-se pel que fa als punts principals. El finançament n'és l'exemple més clar. Del compromís de recaptar l'IRPF del 2025 l'any 2026 s'ha passat a un ajornament de tres anys forçat per les mancances tècniques i humanes que té l'Agència Tributària de Catalunya. Tampoc s'ha avançat encara en la definició del model per al conjunt de l'Estat, és a dir, en el repartiment dels recursos, que és l'altra pota de l'acord. En aquest context, ERC ja ha dit que no donarà suport als pressupostos, ni a Barcelona ni a Madrid.
L'objectiu potser més ambiciós que s'ha marcat Illa en l'àmbit econòmic és superar Madrid com a locomotora econòmica de l'Estat. Illa aprofita l'entrevista que avui publica l'ARA per llançar un missatge a la resta de presidents autonòmics: cal posar fi a la competència deslleial i al dúmping fiscal que practica la Comunitat de Madrid, que actua com una aspiradora de recursos que empobreix els territoris del seu voltant, més que no pas Catalunya. El president també insinua que, a l'hora d'aplicar el criteri d'ordinalitat en el finançament autonòmic, caldria tenir en compte l'efecte capital de Madrid perquè, en cas contrari, la comunitat que governa Ayuso en seria la més beneficiada.
Cal dir que aquí Illa, encara que tingui tota la raó, xocarà amb un mur: un mur polític, perquè cap baró del PP s'atrevirà a criticar Ayuso, que és ara mateix intocable; i també un mur del que podríem anomenar estructures profundes de l'estat o deep state, que ja fa dècades que torpedinen amb totes les forces i recursos qualsevol intent de traspassar poder del centre cap a les autonomies, i encara menys a Catalunya. Només cal veure l'oposició dels inspectors d'Hisenda al nou model de finançament.
En tot cas, el projecte que dibuixa Salvador Illa està del tot interconnectat amb el de Pedro Sánchez a Espanya i la fràgil majoria parlamentària que li dona suport. L'esperança d'Illa és que Sánchez necessita que el model polític i econòmic que ara mateix representa Catalunya vagi bé per contraposar-lo al neoliberal de Madrid. Però per això caldria fer avenços significatius en autogovern, per exemple amb el finançament o el traspàs de les competències sobre immigració, abans que s'acabi l'any. Llavors serà el moment de fer un diagnòstic més acurat de com queden les legislatures aquí i allà.
