15/06/2021

Ara sí, Europa es posa en marxa

2 min
La presidenta de la Comissió Europa, Ursula von der Leyen, ahir.

Segurament la data del 15 de juny del 2021 no quedarà gravada a la memòria, però els llibres d'història recolliran que va ser el dia que la Comissió Europea va fer la primera emissió de deute conjunt a llarg termini per finançar els fons de recuperació, els coneguts com a Next Generation, que s'han de començar a atribuir ja aquest mes d'agost. En concret s'han captat 20.000 milions en bons a 10 anys, però la demanda ha escalat fins als 142.000 milions, la prova que Europa és considerada una inversió segura i rendible a llarg termini. En una Unió Europea faltada sovint de bones notícies que facin augmentar l'autoestima, aquesta no és menor.

Precisament per això aquest dimarts ha comparegut a Brussel·les el comissari de Pressupostos, Johannes Hahn, per remarcar que "és la transacció sindicada més gran per part de les institucions europees que s'ha fet mai". La Comissió ha emès bons a deu anys que han tingut una molt bona acollida per part dels inversors perquè s'ha captat el doble de diners del previst inicialment i s'han col·locat amb un tipus d'interès de només el 0,08%, per sobre del deute alemany, considerat el més segur del continent (-0,25%), i millor que el francès (0,13%). 

Aquest és un pas clau en el procés d'integració de la Unió Europea que ha costat més d'una dècada, ja que experts i governs ja van demanar que els anomenats eurobons es posessin en marxa durant la crisi anterior (2008-2014), però l'oposició d'Alemanya i altres països del nord com Holanda ho va impedir. En aquell moment es va optar per ordenar només el sector bancari, que és on es va iniciar la crisi, i en la imposició de plans d'ajust als països del sud posant per davant l'estabilitat pressupostària. La crisi del covid-19, però, ho va canviar tot i Alemanya i França van entendre que sense una actuació ràpida i solidària de tota la Unió l'economia europea estava en perill. Pactar aquest pas, però, va suposar gairebé cinc dies de cimera a Brussel·les ara fa un any i algunes concessions als més ortodoxos.

Entre les condicions per accedir als fons hi ha la presentació de plans de recuperació per part dels estats on s'ha de dibuixar de quina manera es vol recuperar l'equilibri pressupostari a llarg termini. I aquí és on apareix una de les assignatures pendents de la construcció europea: la falta d'una mínima integració fiscal entre els Vint-i-set. Els economistes ja fa temps que adverteixen que una moneda única i un mercat comú sense una política fiscal també compartida provoca descompensacions internes i impedeix a la Unió Europea actuar i respondre a les crisis i desafiaments globals com una única potència econòmica integrada. El fet que es permetin dins de la Unió Europea l'existència de protoparadisos fiscals (Irlanda, Països Baixos, Luxemburg...) que ajuden les grans empreses a eludir impostos impossibilita també una recaptació més eficient i la convergència en termes d'estat del benestar. En aquest sentit, hi ha moltes polítiques pendents en termes de garanties d'atur i la integració de mercats com el digital. Per tant, s'ha fet un gran pas endavant, però en queden molts més.

stats