Aznar i l'enèsim "Espanya es trenca"
L'expresident del govern espanyol José María Aznar va fer una crida ahir a la societat i a tots els poders de l'Estat a mobilitzar-se contra la possible amnistia que reclamen els partits independentistes i que el PSOE està disposat a explorar amb l'argument que comportaria la "dissolució nacional" d'Espanya. És exactament el mateix argument que van fer servir contra l'Estatut l'any 2006, i després contra els indults el 2021 i, en general, cada vegada que l'Estat fa alguna concessió a Catalunya. Llavors "Espanya es trenca" i cal sortir al carrer per salvar la nació dels pèrfids que volen destruir-la. La dreta espanyola té molt mal perdre i sempre fa servir la mateixa tàctica quan no ocupa la Moncloa: deslegitimar el govern de torn, atiar el carrer i tensar la convivència entre espanyols (no tant entre els catalans, on hi ha un consens molt elevat a favor d'acabar amb la repressió per l'1-O). Ves per on, però, que el 23-J el mandat de les urnes va ser molt clar: Espanya, sobretot gràcies al vot de bascos i catalans, va dir que no a un govern PP-Vox i va apostar per repetir la mateixa fórmula que hi havia.
Ara del que es tracta, però, és d'encarir el preu de l'amnistia per Sánchez, d'intentar desestabilitzar les negociacions, de buscar esquerdes en el PSOE (amb la participació entusiasta de González i Guerra) i d'intentar forçar com sigui una repetició electoral, perquè la perspectiva de quatre anys més a l'oposició se'ls fa insuportable. Per això no els importa incendiar el carrer si creuen que això els acosta al seu objectiu.
Però és que, a més, José María Aznar és el menys indicat per acusar Sánchez de res quan ell va acostar presos d'ETA a Euskadi i Navarra, va enviar una delegació a negociar amb l'organització terrorista a Zuric i va declarar en aquell moment que l'Estat sabria ser "generós" si ETA abandonava les armes. Però sobretot Aznar passarà a la història com el president que va mentir a tots els espanyols al proclamar que els atemptats de l'11-M havien estat obra d'ETA quan totes les evidències ja apuntaven al terrorisme jihadista. Només aquell episodi, en què Aznar va trucar un per un als directors dels diaris més importants perquè atribuïssin l'atemptat a ETA, hauria de ser suficient per inhabilitar públicament el personatge i condemnar-lo a l'ostracisme. Però no. Aznar ha continuat donant lliçons i ha intentat influir en la línia del seu partit com si no hagués passat res. I per descomptat mai s'ha penedit ni ha demanat disculpes per, per exemple, haver dit en prime time en televisió per justificar la invasió de l'Iraq que Saddam Hussein tenia armes de destrucció massiva. Almenys Toni Blair i Colin Powell han tingut la dignitat de fer-ho.
A tot aquest historial encara hauríem d'afegir-hi tota la corrupció sistèmica que va afectar el partit mentre ell el va liderar, i que va tenir la seva culminació en la boda de la seva filla, on van anar tots els que després serien processats. Per això resulta incomprensible que al PP encara se l'escolti quan el que haurien de fer és amagar-lo.
