Cal que quedi clar: la FP té molt de futur
Estudiar FP (formació professional) té molt futur. No és un eslògan, és una realitat. I la gent (les famílies, els joves) encara no ho tenen prou clar. Fa temps que s'estan potenciant aquests estudis perquè fa temps que el mercat laboral reclama perfils tècnics mitjans especialitzats, especialment en sectors com el metal·lúrgic (soldadors), l'energètic (instal·ladors fotovoltaics) i la indústria alimentària (en especial la càrnica), per posar els exemples més citats. La formació professional no para de reivindicar-se, tot i que està costant molt dues coses: que guanyi prestigi social i que la demanda laboral casi bé amb l'oferta de cursos.
Aquest segon punt és crucial i, d'entrada, no té fàcil solució. Tant el sector concertat com el públic de la FP reben molta pressió per baix, dels estudiants, que s'apunten a alguns estudis de moda no sempre amb sortides clares, mentre que sovint no s'aconsegueix omplir els estudis per als quals la indústria reclama treballadors. En aquest punt, la culpa (o la responsabilitat) està molt repartida. Persisteix la idea que certs oficis tècnics són, d'alguna manera, de segona categoria, cosa que no se sosté per enlloc i que societats com l'alemanya o la basca han aconseguit revertir. Moltes d'aquestes feines industrials comporten bons sous i feines garantides, amb horaris i vacances ben regulats. És una absurditat que siguin socialment menystingudes. Per valorar-les com cal, cal posar en relleu la seva importància i com són de necessàries en l'entorn escolar, entre les famílies i en el món de la comunicació (periodisme i productes de ficció audiovisual). Només així s'aconseguirà atraure l'interès dels joves. En uns temps marcats per la precarietat i l'atur juvenil, no té cap sentit que determinats sectors productius no trobin persones formades.
El pla de FP dual del Govern, que arriba ara al seu tercer any, i que ha estat ampliat (ha passat de 25 a 33 milions d'euros de dotació), va en aquesta línia: formar i atraure més joves cap als oficis on hi ha oportunitats. El Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) subvenciona la contractació durant un any de les persones participants en el programa. En aquest curs, la FP dual també s'ha obert a persones més grans de 29 anys en risc d'exclusió, immigrants amb arrelament, persones més grans de 45 anys en situació d'atur de llarga durada i treballadors afectats per EROs o per processos de reindustrialització (per exemple els de Nissan). Empreses, entitats sense ànim de lucre, gremis, patronals, sindicats, centres de formació professional i administracions locals poden optar als ajuts per a la FP dual, que l'any passat va portar 1.343 alumnes a 836 empreses. Aquest any s'espera arribar a 1.539 participants.
Però és tan important seguir reforçant i prestigiant l'oferta global de FP, i en especial la FP dual, com la capacitat de despertar vocacions en els estudis on més i millors oportunitats laborals hi hagi. La feina concertada de Generalitat –inclòs el departament d'Educació–, patronals i sindicats és rellevant, com també ho és molt directament la de les indústries que acullen estudiants en pràctiques. De nou, el que en aquest sentit fan a Alemanya, amb gran tradició, i al País Basc, on s'ha avançat molt els darrers anys, són exemples a seguir.
