La cara B del cultiu de soja
BarcelonaMolt sovint el desenvolupament econòmic al Primer Món té una cara B als països subdesenvolupats. Ho vam veure, per exemple, amb els reportatges de Francesc Millan des del Senegal, en què s'explicava com els grans vaixells europeus de pesca han esgotat els caladors pròxims a la costa i han condemnat a la misèria molts pescadors tradicionals que després es veuen obligats a emigrar a la mateixa Europa que els explota. Doncs bé, dues periodistes de l'ARA, Sònia Sánchez i Ruth Marigot, han viatjat ara al Brasil, en concret a la sabana del Cerrado, a l'estat de Bahia, un ecosistema ara en perill per la desforestació provocada per les grans explotacions de soja transgènica, ingredient imprescindible per fabricar el pinso del qual s'alimenten, entre d'altres, els porcs catalans.
Aquestes plantacions estan canviant la fesomia d'aquella part del planeta i amenaçant les formes de vida de les comunitats tradicionals, a les quals es busca expulsar de les seves propietats, de vegades amb violència i intimidació, per poder eixamplar els cultius. El reportatge, realitzat en col·laboració amb l'ONG Grain, especialitzada en recerca sobre alimentació mundial, dibuixa molt bé el cost mediambiental i humà que té la producció massiva de soja que serveix per alimentar el bestiar europeu, una realitat incòmoda en què hi ha involucrades grans multinacionals, administracions i els propietaris agrícoles. Malgrat la mala imatge ecològica que té la indústria, el sector primari és directament responsable del 12% de les emissions d'efecte hivernacle, sobretot per l'agricultura i la ramaderia intensives. Crida l'atenció també que si bé la Unió Europea prohibeix al seu territori els cultius transgènics, sí que en permet la importació, de manera que igualment acaba arribant al consumidor.
Precisament, el consumidor europeu ha de prendre consciència d'aquests costos i del que s'amaga darrere dels preus assequibles de la carn i l'alimentació en general al Primer Món. Els mateixos productors catalans sovint desconeixen aquesta realitat perquè les multinacionals tenen la manera d'ocultar-ho i s'emparen en legislacions ad hoc, però la realitat del mercat fa que, si volen ser competitius, hagin de recórrer a aquest tipus de pinso. La solució passa per més transparència, perquè es compleixin les directives de la Unió Europea i perquè els consumidors premiïn aquells productors que siguin més sostenibles.
En paral·lel, el sector del porc català, que representa el 27% de la producció europea i el 44% de l'espanyola, també s'ha de posar les piles per evitar tant el seu impacte mediambiental aquí com que el seu creixement es faci en detriment del medi ambient i les comunitats agrícoles de l'altra punta del planeta. En un món globalitzat, ja no podem ignorar que el que nosaltres fem a casa nostra acaba repercutint en un poblat senegalès o en una comunitat indígena brasilera. Com s'ha demostrat amb la pandèmia, tots estem connectats d'alguna manera. I el planeta s'ha de veure com un tot i no com un lloc on el Nord, és a dir, nosaltres, pot explotar el Sud sense esperar conseqüències a canvi.
