El valor del consens en la reforma laboral
BarcelonaLa ministra de Treball i vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha aconseguit el que fa només unes setmanes semblava impossible: posar d’acord patronal i sindicats per modificar l'última reforma laboral aprovada pel PP el 2012. L’acord arriba després de setmanes de negociacions maratonianes en què totes les parts han cedit per poder construir un consens. El resultat, doncs, no deixa ningú satisfet del tot. Govern i sindicats han tirat endavant reivindicacions com la de fer que el conveni de sector torni a prevaler per sobre del d’empresa o la de l’anomenada ultraactivitat (quan un conveni caduqui es mantindrà vigent fins que se substitueixi per un altre de pactat, no com ara, que dequeia després d’un any), però han hagut de renunciar a d’altres, com ara la d'evitar que una empresa es pugui desvincular d’un conveni en determinades circumstàncies. També s’ha aparcat, de moment, la revisió de les indemnitzacions per acomiadament.
Més enllà d’això, sí que es fa un esforç per clarificar en quins casos està justificat un contracte temporal i es regula la subcontractació per evitar frau, ja que és un dels grans objectius de la reforma per reduir la precarietat laboral. També se simplifiquen els contractes i es converteix el fix en prevalent. La nova normativa s’aprovarà en el consell de ministres del dia 28 de desembre perquè entri en vigor abans de final d’any, tal com es va comprometre el govern espanyol amb Brussel·les. Més enllà del contingut en si, l'acord és una victòria política de Pedro Sánchez, que va incorporar Nadia Calviño a la negociació per controlar-la i tranquil·litzar Brussel·les.
Aquesta reforma laboral és la primera que es consensua entre els agents socials des del 2006, amb José Luis Rodríguez Zapatero de president. Aquest és un valor en si mateix, en una època en què els consensos polítics, fins i tot en contextos com el de la pandèmia, semblen una cosa del passat. També sembla del passat la polèmica al voltant de la "derogació" de la reforma laboral que va enfrontar el PSOE amb els seus socis. Al final es tracta de modificacions puntuals del que el govern considerava els "aspectes més lesius".
Tot i això, el text haurà de passar ara al Congrés, on partits com ERC i EH Bildu ja han posat sobre la taula altres demandes, com ara que els convenis autonòmics o provincials també siguin d’aplicació prioritària. El PSOE i Unides Podem encara hauran de fer un últim esforç per sumar vots suficients, perquè és impensable que el PP faciliti l’aprovació d’una norma del govern encara que tingui l’aval dels empresaris.
Uns empresaris que han resistit les pressions dels populars i Vox perquè no pactessin res amb l’executiu. Tot i això, no ha sigut gens fàcil per a Antonio Garamendi, que s’ha hagut d’enfrontar a una forta oposició interna. Així, la patronal madrilenya i, sorprenentment, Foment del Treball es van abstenir en la votació de l'acord. La patronal catalana, que reclama diàleg per resoldre el conflicte polític, no s’ha alineat en aquesta ocasió amb el pragmatisme de Garamendi sinó amb les posicions dures i inflexibles dels empresaris madrilenys. Una mala notícia.
