La consulta de Junts i el futur del país

BarcelonaCom ja va passar amb la famosa assemblea de la CUP sobre la investidura d'Artur Mas, el futur del govern del país torna a estar en mans dels militants d'un partit, que decidiran amb el seu vot quin rumb pren la política catalana a partir d'ara. En el cas de Junts les dues opcions són clares: es decideix si quedar-se dins del Govern amb ERC o bé passar a l'oposició. Pràcticament totes les grans figures d'aquest espai polític s'han pronunciat en un sentit o en l'altre. Ho ha fet, tot i que indirectament, l'expresident Carles Puigdemont, veu molt influent del partit, i que aposta per marxar del Govern. En la mateixa línia s'ha pronunciat l'actual presidenta de Junts, Laura Borràs, assumint que si guanya el sí el seu lideratge quedarà tocat. En sentit contrari, a favor de mantenir-se en la gestió política, s'han expressat el conseller d'Economia, Jaume Giró, en plena elaboració de pressupostos, i la consellera d'Exteriors, Victòria Alsina.

L'excepció és el secretari general, Jordi Turull, que tot i que dilluns va dir que no podia "posar-se de perfil", finalment s'ha agafat a l'apel·lació de la sindicatura electoral perquè els càrrecs no prenguin partit per justificar el seu silenci. El prec de la sindicatura, però, arriba tard i en alguns casos ha sigut directament ignorat, de manera que finalment sembla una clàusula feta ad hoc per a Turull. Segurament aquest fet respon a la necessitat de Junts de tenir algú que l'endemà de la consulta pugui recosir el partit, davant el perill, més evident cada dia que passa, de trencadissa interna. No és, doncs, que Turull no tingui opinió (estaria més aviat a favor de sortir del Govern), sinó que pensa que és millor no expressar-la, malgrat que pugui sonar estrany als militants.

Tot i que és bo que els partits donin veu a la militància i debatin de forma pública i transparent, també és veritat que en el cas de Junts la divisió actual ve de lluny i s'havia mantingut de forma latent durant els darrers anys. La mateixa gènesi del partit ho explica. D'una banda, els quadres de l'antiga de Convergència que van ser fidels a Puigdemont i van abandonar el PDECat (on es va quedar Artur Mas), i de l'altra una plèiade d'independents d'ideologia i formació diversa però amb la independència com a objectiu principal i gairebé únic. Aquestes dues ànimes han conviscut de manera dificultosa tots aquests anys, com es va poder veure, per exemple, en els constants xocs entre el president Quim Torra i el seu conseller d'Interior Miquel Buch.

En el congrés del juliol es va evitar el xoc amb un repartiment al 50% entre els dos sectors, amb Borràs de presidenta i Turull de secretari general. Però ara les diferències de cultura política i d'estratègia han aflorat amb tota la seva cruesa i es decidirà qui s'imposa en una votació a tot o res. L'enunciat de la pregunta és si Junts s'ha de mantenir al Govern o no, però en el rerefons el que hi ha és la batalla sempre ajornada entre aquests dos sectors per veure qui té l'hegemonia i si és possible la convivència.

En tot cas, sempre serà bo saber quina és la força real de cadascú per ajudar a aclarir el panorama polític català, on massa sovint encara es diu una cosa en privat i una altra en públic. Però el que sí que s'ha de demanar és que, sigui quin sigui el resultat, l'endemà s'actuï amb responsabilitat i amb el mínim perjudici per a les institucions i els ciutadans als quals haurien de servir.