El sector pragmàtic de Junts no tira la tovallola

BarcelonaLa militància de Junts va decidir sortir del Govern, però ho va fer amb l'oposició d'un 42% que volien mantenir-s'hi. S'hi van oposar tot i el posicionament de Laura Borràs i també de Carles Puigdemont de trencar amb ERC i sense tenir el suport explícit del secretari general, Jordi Turull. Els que han abanderat aquesta posició han estat bàsicament els consellers del Govern –excepte Gemma Geis i Jordi Puigneró, que ja havia estat cessat de vicepresident– encapçalats pel titular d'Economia, Jaume Giró, i la responsable d'Exteriors, Victòria Alsina. Ambdós han estat els que més s'han exposat a l'hora de defensar les seves posicions, deixant clar que el partit –en paraules de Giró la setmana passada– s'hi jugava "l'essència".

Hi ha qui ha interpretat aquesta defensa de mantenir-se al Govern com un desafiament a Waterloo. Un "pols", remarquen veus que van treballar per sortir del Govern, que han perdut: consideren que la militància ha rebutjat ser "la nova Convergència". Una interpretació de la qual discrepen els sectors pragmàtics: creuen que no es pot deixar de banda aquesta part del partit, que –remarquen– ha arribat al 42% en només tres dies de campanya i amb un ambient caldejat pel debat de política general i el cessament de Puigneró. "El resultat no està gens malament", es reafirma una de les fonts.

I què farà ara aquest sector? Seguirà afiliat a Junts i els que tenen responsabilitats orgàniques tenen previst mantenir-les. És el cas del mateix conseller Giró –que és membre de l'executiva– i també de David Saldoni, que és secretari general adjunt, així com Damià Calvet o Josep Rull, membre nat de la direcció per ser president del consell nacional. També Alsina continuarà de militant de base –es va fer associada per defensar el sí a la consulta, tot i que no va poder votar– així com l'exsecretari general Jordi Sànchez, que també va fer campanya a favor de quedar-se al Govern. No es preveu, doncs, cap escissió, cosa que no descartaven dirigents del no si perdia la seva opció. De fet, s'espera que facin sentir la seva veu tant a dins la direcció com en els consells nacionals, tot i que assumeixen que serà el sector dur el que d'entrada dominarà a partir d'ara el discurs de Junts a l'oposició. En aquest sentit, el consell nacional que hi ha previst el dia 22 a Vic serà la prova de foc per si els pragmàtics aixequen o no el dit davant la cúpula del partit, que està previst que exposi la seva valoració del resultat de la consulta.

De tot plegat se'n va parlar el passat dimecres 12 d’octubre, en un dinar al Bages, al costat de Montserrat, on una setantena dels càrrecs que es van implicar en la campanya per seguir al Govern es van trobar per compartir com veuen la situació. Va ser el moment en que cadascú va dir la seva i es van allargar fins a quarts de set de la tarda. L’encarregat de posar punt i final al dinar va ser el mateix Giró amb la seva intervenció.

Ara bé, els que no tenen responsabilitats orgàniques o no estan implicats en les estructures del partit –assemblees territorials o el consell nacional– aparcaran almenys temporalment la política. Aquesta setmana ja n'hem vist el primer exemple: el fins ara secretari general de Vicepresidència, Ricard Font, ja ha fitxat com a tècnic per l'Ajuntament de Barcelona, a l'empresa municipal d'infraestructures.

El futur de Giró

La sortida del Govern de Junts ha arribat en un moment en què Jaume Giró i les últimes setmanes també Victòria Alsina s'erigien com a lideratges emergents dins del partit. Dos lideratges que donaven una pàtina diferent al discurs de Junts, més pragmàtic que el de Borràs i Puigdemont, i que ja se situaven com a possibles cartells electorals per part del sector més institucional. El mes de juny, coincidint amb el congrés d'Argelers, a Giró fins i tot se li va posar sobre la taula la possibilitat de concórrer a les eleccions municipals de Barcelona, encapçalant la candidatura o fent tàndem amb Xavier Trias. Ell mateix ho va rebutjar perquè es volia dedicar al departament d'Economia.

Giró va anar agafant pes polític a mesura que va anar avançant el mandat. El punt d'inflexió va ser l'aprovació del decret del Fons Complementari de Riscos, que va servir per frenar els embargaments del Tribunal de Comptes als alts càrrecs d'Exteriors, tot i que des de l'àmbit governamental la clau va ser aprovar els pressupostos del 2022 per primer cop dins el termini legal perquè entressin en vigor l'1 de gener del 2023; o la millora de la qualificació del deute de la Generalitat.

El sector més institucional veia la conselleria i aquesta acció de Govern com una bona plataforma per preparar-lo com a futur candidat a la Generalitat, malgrat que sempre s'hauria de sotmetre a unes primàries dins de Junts. Ara aquesta carrera ascendent s'ha truncat, ja que ni ell ni Alsina tenen per ara cap plataforma de visibilitat política, i es manté el dubte de si la reprendran més endavant en funció de quina tendència agafi Junts.

Turull i els turullistes

Una de les paradoxes de la consulta de Junts ha sigut el posicionament que ha tingut el secretari general del partit, Jordi Turull. Malgrat la seva tradició política procedent de CDC, segons diverses fonts consultades s'inclinava per sortir del Govern després de la negociació (sense èxit) amb Esquerra –així ho va defensar en petit comitè. D'aquesta manera coincidia amb Puigdemont i Borràs, però s'allunyava dels anomenats turullistes i del sector més pragmàtic que li dona suport des que va arribar a la secretaria general del partit. Per fer equilibris entre aquestes dues ànimes, el secretari general va decidir no dir res en públic durant la campanya.

Sobre això, l'exdirigent de CDC Jordi Cuminal, pròxim a Turull i que en nombroses ocasions s'ha implicat en Junts per intentar que el sector més institucional tingués força, plantejava el següent dubte en un article recent a 'El Nacional': "Laura Borràs i el president Puigdemont han liderat el no. En canvi, orgànicament, el 42% del sí no ha tingut rostre. Ha sigut evident i notable l’esforç i el lideratge dels consellers Giró i Alsina a favor d’aquesta opció. Però em refereixo a lideratges orgànics (...) En sortirà un líder? Com es refaran els ponts si hi ha hagut trencadissa entre aquest sector i Jordi Turull?".

Cal veure, doncs, si en aquesta nova etapa de Junts a l'oposició Turull exerceix com a veu d'aquest sector pragmàtic o adopta els postulats que ha defensat en privat a la consulta. Fins ara, en les reunions d'aquesta setmana de la direcció i el grup parlamentari, s'ha mantingut en la mateixa línia que Laura Borràs.