Qui controla el CNI?

BarcelonaEn tots els estats, fins i tot els democràtics, hi ha una zona grisa que correspon a l'actuació dels serveis secrets i hi ha grans debats sobre els límits del que s'anomena la raó d'estat. Però en totes les democràcies, fins i tot en l'espanyola, existeix un control parlamentari de les seves activitats, i els seus responsables han de retre comptes del que fan amb els fons reservats davant una representació de diputats electes. En el cas espanyol, el Centre Nacional d'Intel·ligència, adscrit al ministeri de Defensa, és el principal sospitós de l'espionatge a independentistes catalans a través del software israelià Pegasus, però, tot i així, cap membre del Congrés pot exercir la funció fiscalitzadora que li atorga la llei perquè la comissió de secrets oficials fa tres anys que no s'ha constituït.

El motiu són els vetos creuats, ja que els membres de la comissió han de ser elegits amb tres cinquenes parts de la cambra. Així, com que la dreta no vol votar representants independentistes ni l'esquerra diputats d'extrema dreta, la comissió està inactiva. El resultat és que si ja és prou difícil controlar el que fan uns serveis secrets, perquè, com explica Joan Tardà, mai saps si la informació que faciliten al Congrés és tota la que hi ha, ara resulta del tot impossible, ja que no hi ha la possibilitat ni tan sols de formular preguntes als seus responsables. L'escàndol del Catalangate és prou gros perquè es constitueixi no només aquesta comissió sinó perquè n'hi hagi una d'investigació específica sobre el cas. El PSOE no s'hauria de poder negar a investigar un cas d'espionatge il·legal a representants de partits democràtics que en algun cas són socis seus, i hauria de donar totes les facilitats perquè es pugui convocar totes les persones que hi puguin estar involucrades, tant del govern anterior com de l'actual.

Si, com afirma el govern espanyol, a Espanya no s'espia ningú sense cobertura judicial, no hi hauria d'haver cap problema per tirar endavant la investigació. Cal subratllar que la legislació espanyola és especialment garantista respecte al secret de les comunicacions, i que un mòbil només es pot intervenir amb autorització judicial prèvia. Només en casos de "bandes armades o elements terroristes o rebels" es pot punxar un telèfon sense cobertura judicial (tot i que ho ha d'autoritzar el ministre de l'Interior en persona o el seu número dos), però amb l'obligació de comunicar-ho de manera immediata a un jutge, que disposarà de 72 hores per confirmar o revocar la decisió. El CNI compta amb un jutge adscrit al Tribunal Suprem i fora bo saber si existeix o no aquesta cobertura judicial, i si és així, per quin motiu. Si no és el cas, com sembla per l'elevat nombre d'espiats, estaríem al davant d'una actuació il·legal i els seus responsables haurien de ser portats davant la justícia.

En aquest cas el PSOE compta amb molt poc marge si vol mantenir la confiança dels seus socis. Simplement, ha de respondre a una pregunta: vol aclarir aquest cas d'espionatge a la dissidència política, sí o no?