Després de la treva de Nadal, un gener trepidant

La treva nadalenca acaba avui. Acaba amb la il·lusió de milers d’infants desembolicant aquest matí els regals que els han portat els Reis d’Orient. Fi de festa. A partir de demà, els adults tornem a la feina. Tots tornem a la prosaica realitat del dia a dia. A la pràctica, ara comença un any en què han de passar moltes coses, un any que promet ser de canvis. Aquest mateix gener engega farcit de novetats: el 25 de gener veurem com Europa es torna a jugar el seu futur a Grècia, en unes eleccions decisives; els pròxims dies sabrem quin rumb agafa el procés sobiranista, que ara mateix es debat entre unes eleccions plebiscitàries que donin continuïtat al 9-N o un ajornament per acumular forces i refer la unitat; els mesos que tenim al davant també seran importants per confirmar si la lenta recuperació econòmica va de debò i és per aconseguir que mitigui el patiment de tantes famílies, i encara veurem com el Barça afronta una de les etapes més complexes de la seva història recent, plena d’incògnites tant en el terreny esportiu com en l’institucional.

A l’agenda, esclar, hi ha encara més temes importants en el mitjà termini: la cimera del canvi climàtic, en què ens juguem el futur del planeta Terra; l’evolució del desgel entre els Estats Units i Cuba, un canvi històric que cal veure com i fins on qualla; el futur de l’escola catalana, altre cop absurdament amenaçada per un govern espanyol amb aversió a la diversitat; les convocatòries electorals municipals i a les Corts, amb la incògnita de quin abast tindrà el fenomen Podem en el conjunt de l’Estat i a Catalunya; la lluita permanent per mantenir l’estat del benestar, tan aprimat, i la lluita per regenerar la vida pública i reforçar un sistema democràtic amenaçat per les seves pròpies febleses. Tot això, i molt més. I, com sempre, tot ens semblarà urgent i vital. Tenim una feinada. Molt aviat, doncs, la treva de Nadal ens semblarà llunyana. Tocarà tornar-nos a mullar, haurem de prendre decisions difícils. I ho haurem de fer sense perdre la il·lusió, sense recrear-nos en les dificultats, que cap Rei d’Orient no farà desaparèixer en una nit màgica. L’única màgia possible és la de posar fil a l’agulla. Els canvis són a les nostres mans.