La Conferència de Presidents de Barcelona d'aquest divendres no passarà a la història precisament per la seva utilitat. Es tracta d'un format que només pot funcionar si hi ha una mínima lleialtat institucional i voluntat política d'arribar a acords transversals, dos ingredients que avui han desaparegut totalment del panorama polític espanyol. La tensió que es respira a Madrid s'ha traslladat per un dia a Barcelona i els barons populars, si bé hi han participat amb correcció, s'han negat a subscriure cap acord i han aprofitat l'avinentesa per demanar eleccions anticipades a Pedro Sánchez, que ja els ha deixat clar que pensa esgotar la legislatura. O sigui, que el bloqueig institucional entre les comunitats autònomes populars i el govern espanyol continuarà sent, de moment, la norma. Una situació que només té uns perdedors, que són els ciutadans d'aquests territoris.
Tot i això, si la cimera serà recordada per alguna cosa serà pel gest d'escarni de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, cap a les llengües oficials diferents del castellà, bàsicament el català i el basc. Ayuso ha complert la seva amenaça i s'ha aixecat de la taula en el moment en què el lehendakari, Imanol Pradales, ha començat la seva intervenció precisament en català, en un gest de cortesia cap al president Salvador Illa. La presidenta madrilenya ha aconseguit, un cop més, convertir-se en el centre d'atenció, però també s'ha quedat sola, ja que cap altre president popular l'ha secundada. Ayuso ha fet gala del seu menyspreu per la diversitat cultural i lingüística d'Espanya, fins i tot quan, com era el cas, era ella qui estava de visita a Catalunya. De fet, la resta de barons no semblaven especialment contents del protagonisme que ha tingut la qüestió de les llengües, que d'alguna manera ha tapat la seva ofensiva política contra Sánchez.
Però tot això a Ayuso li és ben igual. "No soc ayusòleg", ha respost de forma sarcàstica el president andalús, Juanma Moreno Bonilla, quan se li ha preguntat per la presidenta madrilenya. El govern basc ha fet saber que considerava el gest com una "falta de respecte al poble basc", i Pradales no ha pogut ocultar la seva indignació, fins al punt de plantejar-se si tornarà a acudir a aquestes conferències. En general, els barons populars no volen trencar relacions amb el govern espanyol perquè hi ha moltes qüestions que en depenen, però també saben que ara mateix no tenen marge per arribar-hi a acords perquè la consigna que arriba des de Madrid és que s'ha de posar tota la carn a la graella per fer fora Sánchez de la Moncloa.
El president espanyol ha obtingut aquest divendres oxigen polític, ja que almenys no s'ha parlat del cas Leire ni d'Ábalos. Però les rialles i abraçades del matí a Pedralbes (amb l'excepció d'Ayuso, que a més ha protagonitzat un incident desagradable amb la ministra de Sanitat) han sigut un miratge. L'Espanya autonòmica està en mans bàsicament del PP, i aquest partit ha decidit fer servir el seu poder institucional per fer oposició a Sánchez. I això és el que sembla que veurem la resta de la legislatura.
