Esperant un nou Govern seriós
Aquesta setmana la negociació per formar el nou Govern entra en la fase decisiva, i divendres, com a molt tard, hi hauria d'haver la investidura, en principi, de Pere Aragonès com a 132è president de la Generalitat. Seria imperdonable que no hi hagués acord entre les forces majoritàries per raons partidistes o de repartiment de carteres. Fa un mes de les eleccions i, fins ara, pel que han comunicat els partits, no s'ha entrat encara a parlar de com serà el nou Govern. Tenint en compte la situació de crisi econòmica, social i sanitària que viu el país, és evident que fan tard.
Ara, però, sembla que començaran les converses serioses i aquests propers dies es podrien accelerar. El primer pas es va fer ahir amb el preacord que van firmar ERC i la CUP sobre la investidura. Tot i així, res fa pensar que finalment els anticapitalistes entrin al Govern, que previsiblement serà, com en la legislatura passada, una coalició entre ERC i JxCat al 50%. Els de Junts han vist l'anunci d'aquest preacord com una manera de fer pressió sobre la negociació, però també es pot llegir com una manera lògica d'anar avançant cap a l'objectiu final, ja que per assolir la investidura es necessita també l'acord de la CUP. Ara la discussió entre els dos grans partits independentistes se centrarà en qui es queda què. Els punts de fricció que s'albiren en aquestes negociacions encara per concretar seran la gestió dels fons europeus –ERC havia proposat en campanya que depenguessin d'un comissionat específic, però JxCat els reclama perquè espera poder gestionar el conjunt de l'àrea d'Economia–, l'acció exterior, que els dos partits es disputen, i també les polítiques socials, que són les que disposen del gruix del pressupost.
Aquest repartiment de càrrecs i carteres, però, pot portar al mateix camí de la legislatura passada i, per tant, a les mateixes crisis. Seria important que s'establissin vies clares i protocols de relació que evitessin el desgavell i el lamentable espectacle del passat recent. Per això caldrien sistemes de coordinació que asseguressin la circulació d'informació entre tots els membres del Govern amb l'objectiu que tothom es fes corresponsable de l'acció de govern. Es tracta que hi hagi un full de ruta comú, un debat intern clar i honest sobre el camí a seguir en diferents àmbits i un mecanisme per dirimir les diferències que sigui àgil i clar.
Els ciutadans ja han fet la seva feina i estan tenint molta paciència en temps de dificultats. Recordem que el gener del 2020 el govern de coalició que ara s'acaba ja es va donar per "amortitzat" i, primer la pandèmia i després la inhabilitació del president Torra sense que hagués convocat eleccions, han allargat l'agonia d'un Govern cada cop menys actiu i menys executiu. Catalunya necessita un Govern fort, unit en els seus objectius, proactiu i que impulsi la reconstrucció. La feinada que tindrà és enorme i no podem perdre temps en les discussions internes. Abans de començar, cal que es posin les bases d'una coalició seriosa.
