Un exministre a la presó per corrupció, un altre repte de supervivència per a Sánchez
Pedro Sánchez ha demostrat que és un polític incombustible que pot amb gairebé tot. S'ha enfrontat a tants reptes durant la seva carrera política, tant dintre del partit com al govern, que seria molt arriscat donar-lo per amortitzat. Ara se li ha sumat un altre entrebanc amb l'entrada a la presó de l'exministre de Transports i antiga mà dreta seva, José Luis Ábalos, que entra en preventiva "per alt risc de fuga" juntament amb el seu assessor al ministeri Koldo García. El PSOE aparenta tranquil·litat i recorda que fa un any i mig, quan es va conèixer l'acusació de corrupció pel cobrament de comissions il·legals en la compra de mascaretes per part d'empreses lligades al ministeri, ja van apartar Ábalos del partit i com a diputat va fer el salt al grup mixt com a independent, però la imatge simbòlica d'ell entrant a la presó no deixa de ser una llosa sobre la credibilitat del govern Sánchez.
De fet, tot i que aquesta entrada en presó preventiva no afegeix gaire cosa a tot el que ja s'ha dit i conegut del cas –que és prou greu, ja que recordem que tot plegat passava durant la pandèmia i suposa un aprofitament miserable de la necessitat de mascaretes que hi havia en aquells moments–, el cert és que dona munició a l'oposició per anar ampliant el seu relat sobre la suposada corrupció endèmica de l'entorn del president del govern, a qui la dreta política i judicial intenta fer caure de totes les maneres possibles. El que salva en aquest cas els socialistes és que en el camp de la corrupció de moment els populars encara els porten avantatge en nombre de casos, i fins i tot en implicació d'alts càrrecs.
La presó d'Ábalos, però, afegeix pressió al PSOE perquè també perden un vot al Congrés, ja que tot i que l'exministre estava al grup mixt continuava votant, quan hi anava, amb els socialistes. Ara, doncs, la majoria de govern és cada cop més minsa, ja que tampoc pot comptar amb Junts, que li va retirar públicament el seu suport. Això s'ha vist en la votació dels objectius de dèficit i deute, que el PSOE ha perdut pels vots en contra del PP, Vox i Junts. Tot i que hi ha una altra oportunitat per presentar aquests objectius, que són el pas previ per poder fer els pressupostos, ja es dona per fet que un any més no hi haurà comptes aprovats.
Sánchez, però, continua insistint que acabarà la legislatura i no preveu eleccions generals fins al 2027. Veurem si els resultats de les d'Extremadura, que són al desembre, i de les d'Andalusia i Castellà i Lleó, l'any vinent, el fan canviar d'opinió. De moment, confia que les bones dades macroeconòmiques –aquesta mateixa setmana l'OCDE ha considerat que l'espanyola és una de les economies que més creixen– i el seu paper en l'entorn internacional li permetran mantenir-se al govern. Pel que fa als suports dels seus aliats al Congrés, el que més li juga a favor és la por que tenen de l'augment de Vox a les enquestes i la submissió dels populars al partit d'Abascal. S'ha vist en l'elecció del nou president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, que ha fet la gara-gara a Vox per aconseguir el seu suport. Per això, potser, Sánchez confia que podrà resistir. L'alternativa, sens dubte, seria pitjor.
