13/04/2022

La Fiscalia no afluixa i manté la causa del Tribunal de Comptes

2 min
La seu del Tribunal de Comptes, a Madrid.

La Fiscalia no afluixa en la seva persecució ideològica de l'independentisme. Aquest dimecres es va conèixer a grans trets quina és finalment la demanda que manté contra 35 excàrrecs del Govern per l'1-O i l'acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017, en una causa que és clarament política i injusta des del seu origen. No té cap lògica que l'acció exterior de la Generalitat, que en el seu moment va ser perfectament legal i no va ser impugnada davant cap tribunal, sigui investigada per un òrgan administratiu que té l'objectiu de castigar econòmicament els oponents polítics per una causa, en tot cas, que ja ha estat jutjada en un procés penal. Dit això, l'única cosa bona que es pot treure d'aquesta demanda, el contingut total de la qual encara no s'ha donat a conèixer, és que el fiscal del tribunal, Manuel Martín-Granizo, de la Unió Progressista de Fiscals, rebaixa considerablement els diners que considera que es podrien haver malversat. Dels nou milions d'euros inicials s'ha passat a 3,4 milions, i, el que és més significatiu, la justificació que dona per a aquesta reducció és que "la demanda respecta i aplica un principi de llibertat ideològica", de manera que considera que els debats o conferències que es poguessin haver fet fora estaven emparats per la llibertat d'expressió.

Tard, però a poc a poc una part de l'entorn judicial de l'administració de l'Estat va entrant en raó i veu com es fa molt difícil de defensar que Espanya és un estat de dret mentre es persegueix directament les opcions polítiques que no combreguen amb les seves pròpies. El govern català d'aquells anys estava legitimitat a les urnes per una majoria de catalans que precisament l'havien votat per fer el que va fer, i, per tant, si era legal l'opció política també ho havia de ser promocionar-la i explicar-la dintre i fora del territori.

Aquest escrit de la Fiscalia, que no és l'únic de la causa, ja que també hi està personada Societat Civil Catalana, és en tot cas un pas en relació amb les peticions que havia fet l'anterior fiscal del Tribunal de Comptes, Miguel Ángel Torres, que a proposta del PP ara ha passat a ser-ne conseller. La renovació del Tribunal de Comptes va ser un dels passos del PSOE per intentar rebaixar una mica la judicialització del Procés. Un pas limitat, perquè va afectar només aquest tribunal i el Constitucional, però no el moll de l'os, que és la renovació del Consell del Poder Judicial, que continua enrocada perquè el PP es nega a deixar que hi pugui entrar una visió més progressista. De moment, el màxim òrgan de govern dels jutges, així com el Suprem, estan en mans de l'ala més dura i dretana de la judicatura, sobre la qual no tan sols el PP sinó també Vox mantenen el control. Això fa molt difícil que sigui creïble un retorn al debat polític pel que fa a les demandes catalanes.

Al Tribunal de Comptes ara s'entra a la fase d'enjudiciament i, en primera instància, la consellera que jutjarà el cas és Elena Hernáez, ex alt càrrec del primer govern d'Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid. Poca cosa es pot esperar de la decisió, i caldrà esperar a l'apel·lació –en una sala en què hi ha majoria de membres designats pel PSOE– per saber si realment hi ha voluntat de deixar enrere la judicialització.