El futbol espanyol blanqueja la dictadura saudita
Avui es juga a l'Aràbia Saudita la final de la Supercopa d'Espanya entre el Barça i el Reial Madrid, segons l'acord al qual va arribar el llavors president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, amb les autoritats del país i que estarà vigent fins al 2029. Es tracta, evidentment, d'un gran negoci, ja que l'acord inicial ja assegurava uns suculents ingressos de 240 milions a repartir entre la Federació i els clubs. Davant d'aquesta pluja de diners, però, s'amaga una realitat molt incòmoda que ja va aflorar amb motiu del mundial de Qatar el desembre del 2022, però que en aquest cas és fins i tot encara pitjor: ¿és neutre en matèria de drets humans jugar a l'Aràbia Saudita? És evident que no. Aquest país és una de les poques monarquies absolutes que encara queden al món, una dictadura on els partits estan prohibits i no existeix res semblant a un Parlament. Segons l'índex del setmanari The Economist, el govern de l'Aràbia Saudita és el setè més autoritari d'un total de 167 de tot el món analitzats. A l'Aràbia Saudita es persegueixen els dissidents, no es permet criticar el govern i si cal s'assassina periodistes, com va passar en el cas de Jamal Khashoggi l'octubre del 2018 a Istanbul.
Però, a més a més, les dones, el 50% de la població, pateixen una forta discriminació i estan sotmeses al sistema de tutela masculina, és a dir, que no poden fer segons què si no és amb el permís del seu tutor masculí, sigui el pare, el marit o fins i tot un germà. No poden vestir lliurement ni ocupar l'espai públic amb llibertat, no poden triar el marit ni fugir-ne quan són maltractades, i fins fa poc temps ni tan sols podien conduir. Quan la Federació Espanyola de Futbol i els clubs de la Lliga com el Barça accepten anar-hi a jugar estan, vulguin o no, blanquejant un règim autoritari, corrupte, masclista i homòfob. Que el Barça inclogui entre les seves recomanacions per anar a l'Aràbia Saudita no tenir relacions amb persones del mateix sexe resulta indignant i vergonyós.
Si ens creiem que l'esport ha d'anar lligat a certs valors, com ara la no discriminació, no s'hauria de jugar en llocs on es discrimina, per molts diners que posin damunt de la taula. Així de fàcil. L'argument que els últims anys l'Aràbia Saudita està fent avenços en aquest camp no ens hauria de fer desviar el focus: potser serien més ràpids si hi hagués una posició més clara per part de les federacions internacionals. Lamentablement, aquest no és el camí que porta l'esport professional. Els diners saudites han irromput amb força en el mercat i han portat jugadors de les millors lligues europees cap allà (Cristiano Ronaldo, Benzema, etc.), igual que han fet amb altres esports com ara el golf. La decisió dels jugadors no deixa de ser una qüestió de responsabilitat individual, però el futbol en conjunt, i especialment els clubs, haurien de reflexionar-hi. Perquè res no és neutre en aquesta vida. I si l'única variable important han de ser els diners, que ho diguin obertament i no venguin discursos bonics però buits de contingut.
