Un Govern fort per afrontar la reconstrucció
Un cop repartides les cartes del 14-F, i constatat que l'opció més viable és un Govern recolzat en la majoria independentista de 74 diputats, és hora de començar a treballar perquè sigui una realitat en el mínim temps possible. Afortunadament, sembla que els tres partits implicats, ERC, Junts i la CUP, coincideixen en el diagnòstic i aspiren a una negociació ràpida que permeti investir Pere Aragonès com a 132è president de la Generalitat. És cert que el socialista Salvador Illa està reivindicant la seva condició de partit més votat per optar a la investidura, però el nou president o presidenta del Parlament difícilment li encarregarà que es presenti si hi ha un altre candidat amb més suports. S'ha d'entendre aquesta insistència més com a part d'una estratègia per fixar en l'imaginari col·lectiu que el PSC és el guanyador de les eleccions (cosa que fa tres anys Inés Arrimadas no va saber explotar) que no pas com un intent real d'aspirar a la presidència.
Així doncs, el focus les pròximes setmanes estarà situat en aquestes negociacions a tres bandes entre Esquerra, Junts i la CUP (els comuns no semblen gaire interessats a sumar-s'hi), que d'entrada semblen haver entès que la possibilitat d'un bloqueig o una repetició electoral no és cap opció. El país no està en condicions d'aguantar més temps sense un Govern fort que afronti amb diligència tant la gestió de la pandèmia (que ja sembla estar encarrilada) com, sobretot, la reconstrucció de l'economia amb els fons europeus. Agradi o no, la prioritat del pròxim Govern ha de ser tant evitar que la pandèmia provoqui una catàstrofe social com posar les bases del model productiu del futur, i en això no ens podem despistar.
Per això el nou Govern ha de pactar unes noves bases, un programa compartit amb una orientació econòmica definida que permeti posar velocitat de creuer des del primer dia i que eviti vacil·lacions, polèmiques estèrils i les batalletes de vol gallinaci que han marcat la legislatura anterior. El Govern ha de tenir expertesa política però també tècnica, perquè Catalunya haurà de competir per aquests fons basant-se en projectes interessants, però també haurà de saber aprofitar el seu pes al Congrés de Diputats per extreure'n rèdits com fa el PNB (i també Bildu) amb Euskadi. Com defensen ERC i la CUP, ara no és moment per a DUIs simbòliques sinó de treballar pel progrés del país amb les eines disponibles.
La pandèmia, però, no pot ocultar l'existència d'un conflicte polític que també s'ha de gestionar. Pere Aragonès haurà de liderar la negociació amb el govern espanyol i avançar per l'alliberament dels presos i el retorn dels exiliats. La fi de la repressió ha de servir per posar el comptador a zero, millorar el clima i afrontar d'una vegada el conflicte polític al voltant del dret a decidir i la unitat de l'Estat. Però tenint en compte que el projecte independentista no podrà reeixir fins que demostri per la via dels fets que és capaç de millorar la vida de la gent, que el fet de tenir un objectiu ambiciós a llarg termini no el porta a ignorar el present. Que a més de ser un projecte just i il·lusionador, és útil, en definitiva.
