03/09/2021

La justícia ha de culminar la feina amb el rei emèrit

2 min
El rei Joan Carles I, en una foto d'arxiu, abans d'exiliar-se als Emirats Àrabs Units

BarcelonaL'opinió pública espanyola s'ha llevat aquest divendres amb un titular de portada a El Mundo que per fi posa negre sobre blanc què és el que està investigant la fiscalia del Tribunal Suprem sobre el rei emèrit, Joan Carles I. Segons la rogatòria enviada a Suïssa pel tinent fiscal Juan Ignacio Campos, l'ex cap d'estat hauria fet "intermediació en negocis empresarials internacionals" per cobrar "comissions i altres prestacions". I en aquest supòsit hauria pogut cometre fins a quatre delictes diferents: blanqueig de diners, contra la hisenda pública, frau i tràfic d'influències. No és en si una gran novetat, perquè justament a Suïssa el fiscal Bertossa també investiga l'origen dels diners de l'emèrit, però el fet que un document judicial espanyol reconegui que hi ha indicis que l'anterior rei va fer de comissionista mentre exercia el càrrec ha tingut un fort impacte tant en l'opinió pública com en la classe política.

I sens dubte qui ha fet més gros aquest impacte ha sigut el mateix Joan Carles I, que a través dels seus advocats ha carregat contra la Fiscalia i l'ha acusat de no respectar la seva presumpció d'innocència. I la Fiscalia hi ha respost amb un altre comunicat en què explica el que és obvi, i és que per demanar informació a un altre país sobre comptes bancaris s'han d'assenyalar els presumptes delictes que s'haurien comès, i que encara no hi ha una decisió presa sobre si se citarà el rei emèrit com a investigat. El xoc entre dues institucions de l'Estat a la vista de tothom, doncs, està servit, i servirà per calibrar la salut de la democràcia espanyola.

Políticament, és evident que els escàndols al voltant del rei emèrit desgasten la institució monàrquica i preocupen especialment el PSOE, que veu com Podem hi ha trobat una escletxa per marcar perfil polític. En canvi, la triple dreta es mou sense fissures en defensa de Felip VI i no dubta fins i tot a acusar la Fiscalia d'actuar al dictat de l'esquerra. El que caldria, però, és que la investigació s'accelerés i Joan Carles I pogués ser sotmès a un judici amb totes les garanties dins d'Espanya. Si això no passa, s'estendrà la sensació entre l'opinió pública que hi ha hagut una dilació buscada del procés per evitar una imatge que sens dubte seria històrica: Joan Carles I assegut al banc dels acusats.

Per això és important que la justícia continuï el seu treball, i la lògica judicial indica que el pròxim pas hauria de ser el de citar l'emèrit com a investigat en el procés perquè pugui declarar davant d'un jutge. Aquest interrogatori seria clau per aclarir tots els dubtes que hi ha al voltant dels seus presumptes negocis bruts i també de la mecànica de les comissions, que impliquen alguns grans empresaris espanyols que, si bé s'han aprofitat dels contactes de Joan Carles I, també han sortit sovint a rescatar-lo.

La democràcia espanyola haurà de superar el test d'estrès que suposarà anar fins al final en aquesta investigació. I si no ho fa donarà la raó als que dubten precisament de les credencials democràtiques de l'Estat.

stats