L'amenaça nuclear de Putin, una possibilitat
L'amenaça nuclear ha planat des de l'inici damunt la guerra d'Ucraïna. D'aquí ve, per exemple, la cura que ha tingut l'OTAN a fer veure que no s'hi involucrava directament sobre el terreny. El pas que ha fet ara el president rus Vladímir Putin, que se sent acorralat sobre el terreny, és una amenaça més directa. En un discurs gravat en què ha anunciat la mobilització de les tropes –tot i que ell ha insistit que és parcial, el decret deixa la porta oberta a afectar gairebé tothom–, ha dit que si veu amenaçada "la integritat territorial" de Rússia farà servir "tots" els mitjans. I ho ha reblat afegint: "No és un farol".
El discurs suposa un canvi important en el rumb de la invasió i planteja moltes incògnites. ¿A què es refereix Putin quan parla de la seva "integritat territorial"? Els analistes interpreten que es pot referir no sols al territori rus sinó també al terreny que ha ocupat a Ucraïna i que ara, precisament, estan reconquerint les forces ucraïneses. O també a Crimea, que ja s'havia annexionat sense miraments el 2014 i on hi va haver atacs de les forces de Kíiv no fa gaires dies. El xantatge és doble perquè no tan sols ha envaït un país sobirà sinó que a sobre amenaça amb l'atac nuclear si algú s'atreveix a discutir-li les seves conquestes a sang i foc.
Tot plegat ha passat mentre se celebra l'Assemblea General de l'ONU, on hores després del seu discurs Putin ha rebut la resposta en directe del president dels Estats Units, Joe Biden. "Una guerra nuclear no es pot guanyar", ha dit Biden, que no ha dubtat a deixar clar qui és el culpable d'aquesta situació. Mentrestant, un portaveu xinès demanava diàleg i una negociació ràpida de l'alto el foc, alhora que començava una cursa diplomàtica per intentar aturar aquesta espiral nuclear sobre la qual el secretari general de l'ONU, António Guterres, fa dies que va avisant.
És difícil saber què passa pel cap de Putin i la gran incògnita és veure fins on està disposat a arribar. Aquesta ràpida resposta de la Xina, temorosa que s'agreugi encara més el conflicte, pot ser un primer senyal que comença a haver-hi fissures en el suport fins ara incondicional dels aliats del Kremlin. Però, sobretot, el que pot suposar un gir important són les protestes immediates que hi ha hagut a l'interior de Rússia contra la mobilització general. Finalment, els russos de Moscou i Sant Petersburg s'han sentit prou interpel·lats per una guerra que fins ara semblava que no els afectava. La mobilització immediata d'uns 300.000 reservistes i l'anunci que això pot anar a més han alertat els joves que protesten al carrer –ja hi ha més d'un miler de detinguts–, i els que poden comencen a marxar. Els vols per fugir de Rússia s'han esgotat de seguida, i això que els bitllets ja estaven a preus prohibitius. El miratge que això era una operació especial s'ha trencat, tot i que l'aparell de propaganda continua minimitzant i amagant els morts. La guerra de Putin, però, ja espanta també els seus. El que fa por, ara mateix, és com reaccionarà.
