Més enllà del terratrèmol

BarcelonaEl balanç de morts pel conjunt de terratrèmols que han afectat la zona fronterera entre Turquia i Síria ja puja a més de 7.200, i s'espera que continuarà augmentant en els pròxims dies. A mesura que passen les hores, a més, la possibilitat de rescatar més persones amb vida de sota la runa es redueix dràsticament, de manera que els equips d'emergència estan immersos en una cursa a contrarellotge per poder salvar el màxim de víctimes possible. Precisament, una de les coses que pot contribuir a elevar aquest dramàtic recompte és la dificultat que estan trobant molts equips de bombers d'arreu del món per arribar a la zona afectada, ja que els serveis locals no donen l'abast, sobretot a la part de Síria, especialment castigada després de més d'una dècada de guerra.

Els experts en terratrèmols expliquen que aquesta és una zona de col·lisió de plaques tectòniques i travessada, a més, per dues falles, de manera que la probabilitat de sismes hi és molt elevada. Però com sempre, el que marca la diferència no és tant la magnitud del sisme, que també, sinó la solidesa dels edificis i la resposta dels equips d'emergència. Un exemple molt clar d'aquesta disparitat la trobem en el balanç de víctimes que hi va haver al terratrèmol d'Haití del 2010 (150.000) i al tsunami del Japó d'un any més tard (15.000). En el primer cas, milers d'edificis van col·lapsar i l'ajuda va trigar setmanes a arribar, mentre que en el segon la infraestructura japonesa, especialment preparada per als sismes, va resistir millor tot i l'alt nombre de víctimes.

En el cas de Turquia, la zona afectada forma part del Kurdistan i ha estat històricament maltractada. Les imatges demostren que molts edificis s'han ensorrat amb molta facilitat, i és fàcil sospitar que, com ha passat en altres llocs, almenys una part de la tragèdia és imputable a la inexistència de controls de qualitat en les edificacions, cosa lamentablement comuna en zones pobres. Caldrà una investigació independent per determinar amb exactitud les responsabilitats de cadascú, incloent-hi l'executiu d'Erdogan. La part siriana encara està pitjor, ja que és una zona que fa més d'una dècada que està en disputa entre les diferents faccions involucrades en la guerra: govern, rebels, kurds, turcs i jihadistes de diferent signe. De fet, molts dels seus habitants es trobaven ara acollits com a refugiats al Kurdistan turc. En tot cas, si està sent difícil vehicular l'ajuda humanitària a la part turca, encara més ho serà a la siriana.

En aquests moments, però, el que cal prioritzar és aquesta ajuda, primer per trobar supervivents i després per reconstruir les zones afectades. En aquest sentit, la Generalitat ja ha anunciat una reunió aquest dimecres per enviar-hi ajuda. Tot i això, la gent que hi viu només podrà tenir una vida digna si l'ajuda serveix per construir una societat pròspera, amb pau i amb reconeixement de les minories nacionals, i es foragita la corrupció i el mal govern, que fan que la gent visqui en edificis que, quan la terra tremola, es converteixen en trampes mortals.