Els mètodes de tortura de la CIA, al descobert
La tortura és la deshumanització més absoluta i sempre acaba engendrant més violència
La lectura atenta de l’informe fet públic ahir pel comitè d’intel·ligència del Senat dels Estats Units sobre els mètodes d’interrogatori utilitzats per la CIA per treure informació a presumptes sospitosos de pertànyer a Al-Qaida demostra a la perfecció com, en defensa de valors com la llibertat i la democràcia, es pot caure en la vilesa més absoluta. Segons l’informe, les tortures infligides per agents nord-americans a centenars de sospitosos en el marc de l’anomenada guerra contra el terror, llançada per George Bush després dels atemptats de l’11-S, van ser molt més greus del que es pensava. A més del conegut waterboarding, l’asfíxia simulada amb aigua, les anomenades enhanced interrogation techniques (mètodes d’interrogació reforçat) incloïen amenaces de mort i de tipus sexual, nuesa forçada, privació de son, ús d’insectes i cops a l’abdomen i a la cara amb l’objectiu d’ensorrar psicològicament la víctima.
L’informe, resultat d’una investigació de 5 anys duta a terme per senadors demòcrates, ressalta, a més, que aquests mètodes van ser sovint ineficaços en la lluita contra el terrorisme i que la CIA va mentir a la Casa Blanca magnificant-ne els resultats per poder justificar el manteniment de la tortura.
Les revelacions són encara més greus si tenim en compte que George Bush va fer servir països tercers per poder torturar sense límits legals. Alguns dels sospitosos, com és sabut, van passar per l’aeroport de Palma, cosa que converteix Espanya en un país còmplice.
La mateixa CIA va respondre ahir a les acusacions i va assegurar que la informació obtinguda amb aquestes tècniques va ser “crucial” per conèixer Al-Qaida. Però la tortura -pretenent deshumanitzar la víctima- deshumanitza el botxí. És una degradació moral que mai pot ser justificada, un fracàs de la civilització que desacredita tant qui la practica com la causa que diu defensar. Tretze anys després de l’11-S el fenomen de l’islamisme radical continua més viu que mai, cosa que confirma que trair els propis valors sempre acaba beneficiant l’enemic i engendrant més violència i més terror.