La fi necessària del ‘roaming’

Ara que la Unió Europea veu com torna a trontollar el seu projecte històric amb la greu crisi grega, a la qual cal sumar com a mínim tres fronts més de debilitat i desacord intern -l’amenaça russa, la gestió de la immigració i el Brexit de Cameron-, val la pena remarcar una petita gran bona notícia que ve de Brussel·les. Finalment ahir es va arribar a un acord per eliminar del tot el roaming a partir del 15 de juny del 2017, és a dir, d’aquí dos anys. Si no hi ha, com cal esperar, cap nou endarreriment -ja s’havia promès el seu final per a finals del 2015-, els ciutadans de la UE podran fer servir els seus mòbils a partir de la data pactada des de qualsevol territori sense haver de témer recàrrecs abusius. Sens dubte, harmonitzacions com aquestes, tan a tocar de la vida diària de la gent, són importants per construir Europa. En realitat, en un context de llibertat de moviments de persones i béns, el roaming suposava un pas enrere: s’havia convertit en una mena de frontera invisible però perfectament perceptible per a les butxaques dels consumidors.

El roaming no és, en cap cas, una qüestió menor. No ho és des del punt de vista empresarial, no ho és per als milions de persones que en sortiran beneficiades i no ho és, tampoc, per a la construcció europea. A més d’aquesta absurda frontera invisible que havia creat, contrària a l’esperit d’un mercat únic, la seva persistència, ara amb data de caducitat, suposava posar per davant els interessos de les grans companyies de telefonia per sobre dels drets dels usuaris. Per tant, la seva pròxima eliminació ha de ser vista també com una victòria de la política per damunt de l’economia, la mateixa victòria, d’altra banda, que ara s’hauria d’imposar en el cas grec. Perquè Europa s’ha de construir escoltant l’opinió dels ciutadans i posant la política per damunt del discurs econòmic. Igual com en termes geopolítics i simbòlics Europa no pot prescindir de Grècia, Europa no pot seguir tolerant gaire temps més una pràctica com el roaming que nega els seus principis d’igualtat i llibertat de moviments. Per tot plegat, l’acord d’ahir, que ha costat molt d’assolir, ha de ser saludat com un rellevant i necessari pas endavant.