El departament d'Educació ha reaccionat amb celeritat al caos generat per ell mateix amb l'errada monumental en l'adjudicació de les places per al curs que ve. Una errada que ha obligat a tornar a començar el procés de cap i de nou: la rectificació s'ha fet en un temps rècord. Molt bé. Però aquesta és l'única bona notícia del despropòsit a què hem assistit aquests dies.
L'episodi deixa una sensació de mal gust i inquietud. No és admissible que una administració sigui tan poc fiable. La més que aparent manca de controls interns i de discrecionalitat en decisions clau com la que ens ocupa genera molta inseguretat. Què passa realment dins d'aquesta conselleria? Deixadesa, picabaralles, revenges? Com pot ser que s'hagi produït el nyap en qüestió? S'ha cessat un responsable, d'acord. ¿Hi ha, però, res més al darrere? ¿És un boc expiatori? ¿Una sola persona pot organitzar una ensarronada com aquesta? Queden força incògnites per aclarir. I cal anar a fons. No tant per buscar culpables com per revertir la mala premsa institucional del departament que dirigeix Esther Niubó.
Als ciutadans en general, i als afectats en particular per aquest cas, lògicament els queda un regust de malfiança. Si una cosa així, amb afectació a milers de persones, ha pogut passar, ¿quines garanties tinc que a mi, ciutadà particular, se'm tractarà bé en la meva relació amb l'administració? Si amb les places dels docents s'ha produït aquesta gran espifiada, què pot arribar a passar amb l'assignació d'escoles per als alumnes?
La desafecció cap a la política i cap al servei públic és un dels problemes que afronten els règims democràtics. Si un no hi té confiança, per què ha de pagar impostos? Per què ha d'anar a votar? Els discursos de la ultradreta s'alimenten d'aquesta desconfiança creixent. No només hi ha el desprestigi evident que provoca la corrupció, de la qual aquests dies també en tenim dosis escandaloses al cor de l'Estat amb el cas Montoro. Situacions com la que s'ha donat a Educació també alimenten l'extremisme ultra i els discursos neoliberals que ataquen tot el que soni a sector públic. Prestigiar la funció pública és una gran assignatura pendent amb arrels històriques que no s'han superat del tot: aquell "vuelva usted mañana" decimonònic popularitzat per Mariano José de Larra.
Precisament, un dels projectes estrella del govern de Salvador Illa és la reforma de l'administració, per fer-la més professional, més transparent i eficient, i també per despolititzar-la acabant amb les tries a dit i els relleus massius de càrrecs intermedis cada cop que hi ha un canvi polític. Es tracta de donar importància als funcionaris públics, de donar continuïtat als equips tècnics per damunt de les conjuntures electorals. En una democràcia madura, els vaivens de la política han d'interferir el mínim en la maquinària del servei públic, sigui de la Generalitat o dels ajuntaments i diputacions. Sembla clar que estem lluny d'aquest desideràtum. En concret, al departament d'Educació hi ha molta feina a fer. Només faltava aquesta greu badada perquè la seva mala imatge, socialment massa arrelada, acabés d'empitjorar. Un problema que s'afegeix a la crisi general del món educatiu.
