Un paraigua jurídic per fer front a la pandèmia
BarcelonaDes de l'inici de la pandèmia hi ha hagut un debat recurrent sobre si caldria una llei específica per aplicar restriccions de drets o si n'hi ha prou amb els instruments actuals, que són la llei de mesures especials en matèria de salut pública del 1986 i l'estat d'alarma o d'excepció inclosos en la Constitució. El govern de Pedro Sánchez semblava disposat, a l'inici de la pandèmia, a abordar el debat, però després se'n va desdir i va optar per desviar aquesta responsabilitat al Tribunal Suprem, que és qui s'ha encarregat d'unificar la doctrina a aplicar pels tribunals superiors autonòmics.
L'argument de la Moncloa a hores d'ara és que la situació, a causa de l'èxit de la vacunació, no té res a veure amb la del març del 2020 i, per tant, no creu que hagi de tornar a recórrer a mecanismes excepcionals com l'estat d'alarma o d'excepció. Aquesta visió, però, peca d'optimisme, ja que els efectes de la variant òmicron, que és més resistent a les vacunes, demostren que no es pot descartar cap escenari de futur, ni tan sols el del confinament total. Si arribés el cas, després de la sentència del TC que va tombar l'estat d'alarma, el govern hauria d'optar per l'estat d'excepció, que és molt més restrictiu pel que fa a drets fonamentals. Per aquest motiu sembla raonable acotar amb una llei ad hoc o amb retocs puntuals a les lleis actuals quins drets fonamentals es podrien veure afectats de manera temporal per fer front a un repunt de la pandèmia de coronavirus o a alguna altra que es pogués produir en el futur.
Aquest no és un debat senzill, perquè parlem de restriccions de drets fonamentals, i tant els partits com els experts discrepen sobre quina és la millor fórmula. Això, però, no és una excusa per no abordar la qüestió i obrir un debat públic sobre què cal fer en situacions com les que malauradament estem vivint. El que no pot passar és que els tribunals tombin l'exigència del certificat covid en diferents autonomies, com va passar a l'estiu, i que mesos després el Suprem hagi de donar-hi la llum verda a causa de l'escalada dels contagis. Perquè si una cosa hem après amb la pandèmia és que cal avançar-se al virus, de manera que les restriccions s'han d'adoptar no quan la situació està descontrolada sinó abans, quan encara s'és a temps d'evitar que la corba de contagis se surti de mare. I aquest tipus de decisions les han de prendre els experts epidemiòlegs en funció de models matemàtics, i no els jutges, que només han de supervisar que realment el criteri que s'aplica és científic. Si esperem a estar en una situació crítica per actuar, el virus sempre anirà per davant.
Tot i això, sembla que el govern espanyol ha decidit que no vol entrar en el debat i deixa la gestió de la pandèmia en les autonomies i els tribunals. I ni tan sols és capaç d'opinar sobre si la millor manera d'afrontar la situació és amb restriccions com les que aplica Catalunya o sense, com fa Madrid. Però una cosa és respectar l'autonomia de les comunitats, i una altra molt diferent rentar-se les mans per evitar així qualsevol desgast.
