Un "¡A por ellos!" judicial

La Fiscalia retorça arguments i exagera fets per poder sostenir que hi va haver violència

Finalment, la Fiscalia del Tribunal Suprem i la de l'Audiència Nacional han consumat el que és una veritable aberració jurídica, un "¡A por ellos!" judicial que allunya Espanya de l'espai de drets i llibertats que és la Unió Europea per acostar-la a règims de dubtoses credencials democràtiques. Basant-se en un relat dels fets totalment fictici, amb una pirueta jurídica que equipara una manifestació o un acte de resistència passiva a la violència, manté l'acusació de rebel·lió per als principals presos polítics del Procés i en demana penes que van dels 25 anys per a Oriol Junqueras, als 17 per a Carme Forcadell o Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i els 16 per a la resta de consellers.

És veritat que els fets encara no han sigut jutjats i que és esperable que en el judici les defenses tinguin l'oportunitat de desmuntar tots els arguments de la Fiscalia, sobretot pel que fa a la inexistència de violència. Però els escrits d'aquest divendres, juntament amb l'empresonament preventiu, que ja fa més d'un any que dura, dibuixen un panorama d'indefensió i inseguretat entre els afectats, que se suma a la indignació lògica de bona part de la població, que assisteix amb impotència a uns fets que recorden massa l'Espanya negra, la dels càstigs exemplaritzants i la crema d'heretges al mig de la plaça.

Per bastir el seu relat fals, la Fiscalia es veu obligada a retorçar i a exagerar els fets, com quan afirma que "el pla secessionista preveia la utilització de tots els mitjans que fossin necessaris per assolir l'objectiu, inclosa –davant la certesa que l'Estat no acceptaria la situació– la violència necessària per assegurar el resultat criminal pretès". I com ho justifica? Doncs atorgant gairebé el paper de cos paramilitar als Mossos d'Esquadra, dels quals diu que havien de "protegir coactivament els seus objectius criminals", i convertint manifestacions pacífiques o sense pràcticament incidents, com la del 20 de setembre davant de la conselleria d'Economia, o la resistència pacífica davant els col·legis electorals durant l'1-O, en violència contra l'Estat. En el seu relat dels fets, gràcies a aquesta violència que veuen, els conxorxats en la rebel·lió "van estar a punt d'assolir el seu objectiu", és a dir, la independència de Catalunya. Resulta curiós que la Fiscalia hagi vist la independència més a prop que la majoria d'independentistes, inclosos els seus dirigents.

L'altre titular de la jornada és que l'Advocacia de l'Estat, que depèn directament del ministeri de Justícia, redueix a la meitat la petició de penes, ja que no veu violència i, per tant, tampoc delicte de rebel·lió, i ho deixa en sedició. Aquesta disparitat ha sigut interpretada per la dreta ultramuntana del PP i Cs com una inacceptable cessió als independentistes. Resulta difícil entendre com es pot considerar una cessió demanar una pena de 12 anys de presó per a Oriol Junqueras, però el que és evident és que la disparitat d'opinions posa en relleu la fragilitat de la causa construïda pel jutge Llarena amb l'ajuda dels fiscals i la Guàrdia Civil. Esperem que el judici posi les coses al seu lloc, tot i que malauradament tot apunta que caldrà esperar el pronunciament de la justícia europea.

Més continguts de

El + vist

El + comentat