El PP, un partit trencat i sense rumb
BarcelonaEl PP, el partit que governava Espanya amb majoria absoluta durant l'1-O i que va tirar endavant el 155, és avui una ombra del que era en aquell moment. Avui dia és un partit més petit, acomplexat per Vox, sense una posició clara sobre l'extrema dreta, sense un lideratge fort i, des d'aquest dijous, totalment fracturat en dues meitats irreconciliables. La guerra interna que Pablo Casado ha iniciat contra Isabel Díaz Ayuso, més enllà de les raons d'uns i altres, és un suïcidi polític per a la formació. A la Moncloa, Pedro Sánchez veu amb satisfacció com l'oposició es dessagna en lluites internes i que, fins i tot quan el PSOE perd, com a Castella i Lleó, acaba guanyant perquè és el PP qui té ara el problema de formar govern amb Vox.
Cal subratllar que la cultura política del PP és la dels lideratges forts i la disciplina interna, i aquesta ha sigut la recepta que ha intentat aplicar Casado a través del seu home fort, Teodoro García Egea. El problema és que Casado és a l'oposició i no té poder institucional, i per això Ayuso, que controla un pressupost similar al de la Generalitat, havia vist l'oportunitat de consolidar la seva posició com a presidenta del PP madrileny. El líder del PP es deu penedir ara d'haver-la triat a dit per ser candidata a la Comunitat de Madrid quan era una desconeguda, i no haver vist que no trobaria en ella res semblant a la lleialtat i menys encara a la disciplina. Sobretot des del moment en què Miguel Ángel Rodríguez es va convertir en el principal assessor de la presidenta madrilenya.
Ayuso s'ha convertit en un problema per a Casado perquè és un fenomen electoral que supera les fronteres del PP, tal com s'ha vist precisament a Castella i Lleó, on Mañueco només ha pogut repetir el resultat de fa tres anys. Però, en lloc d'intentar aprofitar-ho en benefici propi, des de Génova s'ha intentat desacreditar la líder madrilenya. Les solucions, després del dur creuament d'acusacions d'ahir entre Ayuso i García Egea, són totes dolentes per al PP. Una expulsió d'Ayuso del partit el deixaria sense el seu principal referent electoral i, a més, obriria la porta a la presidenta madrilenya a muntar la seva pròpia plataforma. Una escissió del PP madrileny seria letal per a Casado i les seves aspiracions d'arribar a la Moncloa.
L'altra solució, la de la conllevancia, s'albira com un autèntic calvari. Què faran cada vegada que coincideixin en un acte Ayuso i Casado? Què passarà si, com tot apunta, els militants madrilenys la voten com a presidenta del PP regional? Una guerra de desgast perjudicaria més Casado per la senzilla raó que ell és només un aspirant a un càrrec, el de president espanyol, mentre que Ayuso ja és la inquilina de la Puerta del Sol. O un dels dos fa marxa enrere, cosa difícil, o no hi ha sortida possible.
Per últim, resulta interessant assenyalar que, després que Aznar vaticinés la fractura de Catalunya pel procés sobiranista, ara sigui el PP que s'estigui trencant en multitud de trossos, un mirall trencat que serà molt difícil de recompondre.
