El Prat entra en l'equació política
Transcorreguts setze anys del ja mític acte de l’Iese, la gestió catalana de l'aeroport del Prat torna a ser aquests dies objecte de debat en els cercles polítics. En aquell llunyà 2007, el món empresarial, amb els presidents de les catalanes de l’Íbex (Isidre Fainé, Ricard Fornesa, Salvador Gabarró o Josep Oliu) al capdavant, es va afegir massivament a una reivindicació sorgida d'un gran consens de la societat civil i el món polític. Però ni així va ser possible. Res no es va moure. Aquell fracàs –després també vindria la crisi de Rodalies, igualment marcada per una ineficaç gestió centralitzada– d'alguna manera va alimentar la sensació d'impotència del catalanisme a l'hora de canviar les bases de la seva relació amb l'Estat. Uns anys després esclatava el Procés independentista.
Avui, quan ja han passat sis anys del xoc final entre l'Estat i el sobiranisme català amb uns resultats prou coneguts, i amb els partits independentistes en el seu moment electoral més baix, de cop i paradoxalment l'aritmètica parlamentària a les Corts els ha donat la clau de la governabilitat a Espanya. I aquesta vegada sembla que hi pot haver una estratègia unitària d'ERC i Junts per reclamar al socialista Pedro Sánchez, que aspira de nou a la investidura com a president amb el seu suport, una solució política de fons per al plet sobiranista i per fer realitat algunes de les reivindicacions històriques en infraestructures, en especial Rodalies, però també hi podria entrar el Prat. De fet, els dos partits van incloure en els seus programes electorals del 23-J el traspàs de la titularitat. Caldrà veure si es fan forts en aquest punt.
Si efectivament posen el Prat sobre la taula de negociació, a la pràctica caldria veure com es materialitza. ¿L'aeroport barceloní podria realment tenir una gestió catalana? Perquè la qüestió és que l'Aena d'avui ja no és la del 2007. L'any 2015 hi va haver un canvi crucial en la seva estructura accionarial: es va privatitzar un 49% de les seves accions. La companyia, a més, avui depèn en bona part de l'èxit del Prat, que suposa el 16% de passatgers d’una empresa que val prop de 22.000 milions. ¿Com rebrien els fons que hi ha a Aena que es perdés el control sobre la gestió del Prat? Són interrogants que estan sobre la taula però que no poden obviar la insatisfacció històrica i present del món empresarial i polític català respecte del seu aeroport. I esclar, en l'equació negociadora també hi entrarà en joc la polèmica que els darrers anys ha envoltat el projecte d'Aena d'ampliació de l'aeroport, que ha fet aflorar discrepàncies profundes en la societat catalana i ha trencat aquella unitat del 2007 a l'Iese.
En tot cas, per a un país que realment tingui l'ambició de governar-se amb totes les conseqüències, la gestió aeroportuària, per complicada i polèmica que pugui ser, hauria de formar part de les seves prioritats. Més enllà de si aquest és el moment estratègic per incloure aquesta demanda, la gestió –i en paral·lel l'ampliació– del Prat ha de formar part del projecte de futur de la societat catalana.
