El PSOE de Pedro Sánchez, igual que el de Rubalcaba
El nou secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, no es va apartar ni un mil·límetre del discurs oficial del seu predecessor, Alfredo Pérez Rubalcaba, respecte a la qüestió catalana en la seva entrevista amb el president de la Generalitat, Artur Mas. El missatge de Sánchez va pivotar sobre dos eixos: d’una banda, es va oposar de manera aferrissada a la consulta del 9-N amb arguments idèntics als que defensen el PP i UPyD; de l’altra, va defensar una reforma constitucional que aprofundeixi en la via federal, però sense reconèixer en cap cas el dret a decidir.
No per previsible resulta menys decebedor. D’un polític jove es podria esperar un discurs més avançat, per exemple a l’hora de reconèixer la naturalesa plurinacional de l’Estat. Segurament, Sánchez és encara presoner dels discurs dels barons i de la por a ser identificat pel PP i la seva artilleria mediàtica com a còmplice del sobiranisme català.
Ara bé, sí que se li podria exigir que concretés més la seva oferta federal, en especial en dos punts: el finançament (concert econòmic) i el blindatge de les competències en llengua i cultura. Sánchez hauria de demostrar que està disposat a fer el pas que José Luis Rodríguez Zapatero no es va atrevir a fer: reconèixer el caràcter plurinacional de l’Estat amb totes les conseqüències. Però és que, a més, aquesta possibilitat no serà operativa fins que no sigui compartida també pel PP, ja que mentre això no passi no es podrà parlar amb propietat d’una contraoferta als catalans.
La clau, però, continua sent la falta de reconeixement de Catalunya com a nació i com a col·lectiu amb dret a decidir el seu futur per mitjà de les urnes. Si el principal partit de l’esquerra espanyola vol jugar un paper important en aquest pols, ha de ser capaç de desempallegar-se del discurs monolític del PP, UPyD i Ciutadans. No és impossible. Els casos d’IU i Podem, que accepten el dret a decidir dels catalans, ho il·lustren molt bé. Si el PSOE fes el pas, la pressió sobre el PP perquè acceptés la consulta augmentaria de forma exponencial. No fer-ho és condemnar-se a tenir un paper residual en una Catalunya que ja ha decidit que les urnes són l’únic camí a seguir.
