L'EDITORIAL

La setmana 'horribilis' del poder judicial

La instrucció de l'1-O, el cas Otegi i la sentència de les hipoteques posen en qüestió la independència de la justícia

Una instrucció al Procés en què clarament s'han inventat una violència inexistent per justificar una acusació de rebel·lió que tribunals de països europeus han desestimat amb contundència. Una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg que considera que Arnaldo Otegi no va tenir un judici just i, per tant, va estar-se sis anys i mig a la presó després d'un judici sense totes les garanties de neutralitat. Un sainet de sentències contradictòries en el cas dels impostos a les hipoteques que ha acabat amb un decret llei del govern espanyol esmenant la polèmica sentència del ple de la sala tercera del Suprem, que, a més, ha quedat dividit i en evidència davant l'opinió pública. S'està parlant de 'septimana horribilis', però ben bé es podria parlar de l''annus horribilis' de la justícia espanyola i potser encara faríem curt.

La justícia espanyola no està passant pel seu millor moment, i el seu desprestigi tant interior com exterior està perjudicant de manera clara la imatge de la democràcia espanyola a nivell internacional. Sense oblidar que la feina ingent que estan fent centenars de jutges, fiscals i treballadors de la justícia a tot l'Estat, amb mitjans insuficients i salaris retallats –en protesta dels quals fins i tot el dia 19 han convocat una vaga–, està quedant també en entredit davant els ciutadans per culpa de les accions dels dirigents del poder judicial. I és que, efectivament, gran part dels problemes de desprestigi es concentren en l'alta judicatura –el Tribunal Suprem, el Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Constitucional–, que són, també, els més polititzats i ideologitzats. Això passa a tots els països –n'hi ha prou de recordar les lluites acarnissades que hi ha als Estats Units per aconseguir situar jutges conservadors o progressistes al Suprem– i no seria especialment preocupant si hi hagués transparència en el sistema d'elecció i, sobretot, s'assegurés el rigor i les garanties processals en tot moment. Els fets abans esmentats, però, han fet posar sota sospita que aquest rigor existeixi a l'alt tribunal, que, de fet, sembla que està actuant de part afavorint unes ideologies determinades, concretament les més conservadores, tant en el terreny social com també en l'econòmic i el polític.

Tot plegat ha provocat una gran incomoditat entre molts jutges de base, a les aules de les facultats de dret i, sobretot, entre una ciutadania indignada que, esperonada per Podem i IU, ahir mateix es manifestava a les portes del Suprem en protesta per la polèmica sentència que afavoria els bancs. La situació comença a ser insostenible i encara es pot enterbolir més. Al mes de desembre s'acaba el mandat de Carlos Lesmes com a president del Tribunal Suprem i del CGPJ, i ja ha començat la negociació política per trobar-li un substitut. El Partit Popular ha proposat Manuel Marchena, el jutge encarregat del judici al Procés, i el PSOE insisteix que el càrrec l'ocupi ara una dona. Caldrà estar molt atents i exigir màxima transparència. La lluita pel poder és, ara més que mai, la lluita pel poder judicial. 

Més continguts de

El + vist

El + comentat