Els sindicats tradicionals també pateixen les conseqüències del 15-M
Els canvis en el mercat laboral, la precarització i la irrupció de noves forces preocupen la patronal
Les conseqüències del 15-M han trigat a arribar a la política institucional, però les eleccions de diumenge passat han mostrat fins a quin punt els nous partits i plataformes sorgides a cavall d’aquell moviment dels indignats han aconseguit capgirar en part el mapa polític de moltes ciutats i comunitats d’arreu de l’Estat. En aquest context, no és estrany que, veient com els nous partits disputen l’espai polític als partits tradicionals, la patronal i els sindicats tradicionals observin amb preocupació la irrupció, encara incipient, de nous sindicats sorgits de la mateixa empenta que ha quallat en Podem o Guanyem. Aquesta setmana el president de la CEOE, Joan Rosell, reclamava que es fes pinya al voltant dels dos grans sindicats, CCOO i UGT, ja que els considera els principals garants que hi hagi pau i diàleg en les negociacions col·lectives. En el rerefons de la seva alerta hi ha, segurament, la por que el nou sindicat Som, sorgit a l’aixopluc de Podem al novembre i que la setmana que ve aterrarà a Catalunya, aconsegueixi convertir-se en una força alternativa. I que la negociació amb ells no es faci en el mateix clima.
El desprestigi dels partits tradicionals, encara que hi hagi diferències entre uns i altres, esquitxa també els grans sindicats, i per les mateixes raons. Per una part perquè també pateixen casos de corrupció -les targetes black en el cas de CCOO, i els ERO d’Andalusia en el d’UGT-, però sobretot perquè se’ls ha vist impotents a l’hora de combatre la sagnia de l’atur i la precarització laboral. Els treballadors han vist com les reformes modificaven els seus drets i que no només perdien poder adquisitiu sinó que també es deterioraven les seves condicions de treball. El cert és que, per la seva història, els grans sindicats sorgits de la Transició tenen una estructura que s’adapta millor a les grans empreses industrials, d’on treuen la major part de la seva força. Però ara bona part de l’economia recolza en el sector serveis i els autònoms, i les successives reformes laborals permeten un tipus de contractació temporal i inestable que no ha trobat encara el seu encaix en les estructures sindicals clàssiques. Una prova d’això és que en el recent conflicte entre Movistar i els tècnics autònoms que treballen per subcontractes, els grans sindicats no han tingut tant protagonisme públic com els petits i, sobretot, que les noves forces polítiques, com la CUP i BComú, han actuat de mediadores.
El paper dels sindicats és fonamental per assegurar el diàleg i assolir els pactes necessaris perquè la millora de la competitivitat no vagi en detriment de la justícia social. I les patronals, al seu torn, han de començar a entendre que la millora de l’economia ha d’arribar als treballadors, que han pagat bon part del cost de la crisi.
