Sous baixos i societat desigual
La crisi ha fet retrocedir els salaris inicials, els de la primera feina, als nivells del 1990
Un estudi dels economistes de la Universitat Pompeu Fabra Sergi Jiménez, Marcel Jansen i José I. García demostra que els salaris inicials -el que cobra algú en la seva primera feina- s’han ensorrat a causa de la crisi fins als nivells del 1990. Un jove actual cobra de mitjana 801 euros quan entra al mercat laboral, una xifra que equival, en capacitat de compra, al que es pagava fa 25 anys. Només cal fer l’exercici de pensar com era el país el 1990, quin índex de desenvolupament i quin nivell de vida tenia, per calibrar l’impacte brutal d’una dada que ha sigut reconeguda pel mateix Mario Draghi.
El 2015 tenim un país molt més modern, amb més bones infraestructures que llavors, amb equipaments culturals, sanitaris i educatius de primer ordre; però això no ha servit perquè els joves que comencen a treballar hagin vist créixer el seu poder adquisitiu. En realitat va augmentar fins al 2008, però des de llavors, quan el salari inicial vorejava el llindar dels mil euros sense arribar mai a superar-lo, aquests sous s’han reduït en un 15%. Amb aquestes xifres no és estrany que l’èxode de joves no s’hagi aturat tot i la millora de les perspectives econòmiques al llarg de l’any passat. Si el preu per entrar al mercat laboral és cobrar tan poc, és lògic que molts prefereixin emigrar a països on es paga millor. La crisi no afecta igual a tothom, i en l’àmbit laboral els més perjudicats, els que han vist enfonsar-se les seves expectatives, són els joves que busquen una primera feina.
Si aquesta situació fos transitòria no seria tan greu, però les previsions dels economistes apunten que quan se superi la crisi els primers sous continuaran sent baixos, sobretot entre els treballadors menys qualificats o que aporten poc valor afegit. Els joves més preparats sí que podran aspirar a guanyar més, però els que no, estan sotmesos a un binomi terrible: precarietat i sou baix.
Aquesta dualitat salarial dibuixa una societat postcrisi molt més desigual, tal com denuncia l’economista Thomas Piketty, en què la diferència entre treballadors qualificats i poc qualificats serà cada cop més gran i la cohesió social estarà cada cop més amenaçada.
