S'ha parlat d'una nova Edat Mitjana. El poder polític dels estats va de baixa. Els grans conglomerats de la nova economia digital i financera allarguen cada cop més els seus tentacles i han començat a penetrar en el terreny de la política. ¿És Trump qui ha donat ales als magnats tecnològics en aquest segon mandat com a president dels EUA o són els tecnooligarques els que l'han col·locat al poder? Qui els pot parar els peus? El nou marc ideològic mundial és democràcia contra autoritarisme. I la batalla es juga en bona part a les xarxes socials.
Desconcertada pels atacs i exigències de Trump, la Unió Europea està com més va més indignada i decidida a buscar un camí propi. Amb poca capacitat per desmarcar-se en el terreny militar o en la guerra comercial, Brussel·les ha trobat en la qüestió digital una línia vermella on fer-se forta. Per això està presentant batalla a unes multinacionals tecnològiques que en pocs anys han passat de ser abanderades de la llibertat digital a convertir-se en una amenaça per a les democràcies liberals.
L'enfrontament amb els magnats tecnològics estatunidencs, amb Elon Musk al capdavant, s'ha fet evident i notori. Musk va fer campanya explícita i activa a favor de Trump, va treballar uns mesos a l'administració, va donar suport electoral a l'extrema dreta alemanya i ha donat a l'algoritme de X (l'antic Twitter), mancat de tota transparència, un clar biaix ultra. Què ha fet Europa? Doncs la seva resposta ha estat inequívoca: investigació a WhatsApp i Google i multa a X del 5% de la seva facturació mundial (uns 120 milions d'euros).
Al costat dels col·legues nord-americans, el fundador de Telegram, el rus Pàvel Dúrov, no ha fet curt en la seva última intervenció: ha enviat un inèdit missatge massiu a tots els seus usuaris contra el president espanyol, Pedro Sánchez, pel que considera un suposat atac a la llibertat d'expressió. Per què? Per l'anunci de la Moncloa que vol prohibir l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. Per la banda russa hi ha, a més, un considerable historial de propaganda prorussa que el Kremlin fa temps que escampa per les xarxes socials. Una altra preocupació de Brussel·les que forma part de la pinça Trump-Putin, amb el rerefons dramàtic de la inacabable guerra d'Ucraïna.
I per si encara quedava cap dubte en aquest xoc d'Europa amb els tecnooligarques, aquest divendres la UE també ha posat la xinesa TikTok a la diana per no corregir el seu descarat disseny addictiu, tan abassegador sobre la població juvenil. Si no rectifica, TikTok s'arrisca a una multa europea que podria pujar al 16% de la seva facturació mundial.
L'enemic, esclar, no només és Sánchez, que es vol erigir en un referent dels valors democràtics europeus, sinó el conjunt comunitari. L'objectiu d'aquests nous magnats és aconseguir que la UE desreguli el sector digital per no veure reduïts els seus beneficis milionaris. La política d'evitar oligopolis i d'obligar a respectar els drets digitals dels usuaris els fa nosa. Veurem com evoluciona aquest pols crucial entre democràcia i magnats tecnològics.
