22/02/2021

Trencar el silenci sobre els abusos

2 min
Un grup d'estudiants protestant contra Ollé i la direcció de l'IT
Disponible en:

La publicació per part de l'ARA d'una investigació exhaustiva sobre assetjament sexual i abús de poder en l'àmbit de l'Institut del Teatre ha tingut aquest dilluns la seva primera conseqüència: un dels professors assenyalats, Joan Ollé, ha quedat apartat de la docència mentre duri la investigació interna que portarà a terme la institució cultural. Aquesta va ser també l'exigència del centenar d'estudiants que ahir es van manifestar a l'atri de l'Institut del Teatre per denunciar la situació que s'ha viscut al centre i exigir també responsabilitats a l'equip directiu.

En les hores posteriors a la publicació de la notícia, l'allau de nous testimonis i l'onada de solidaritat amb les denunciants demostra que tot just estem davant la punta de l'iceberg d'uns comportaments que fins fa ben poc es consideraven normals però que han provocat seqüeles duradores en moltes de les víctimes. En aquest sentit, la publicació de la notícia serveix per trencar el silenci i animar les víctimes a perdre la por a denunciar i a explicar les seves experiències, i que tot plegat derivi en un autèntic #MeToo del teatre català.

Hem de tenir clar, però, que els abusos en l'entorn de l'Institut del Teatre són especialment greus perquè es donen en una institució docent amb alumnes molt joves, però que aquests comportaments es poden donar en qualsevol àmbit on hi hagi jerarquies (abús de poder) i sensació d'impunitat. Fins avui l'ARA ha destapat casos en l'àmbit de l'esport, l'Església, la política i el teatre, però de ben segur que en podríem trobar en la universitat, els mitjans de comunicació o en qualsevol àmbit laboral. L'important és que es perdi la por i que les víctimes vegin que, si decideixen fer el pas de fer públic el seu cas, no seran ignorades, sinó tot el contrari.

En el cas de l'Institut del Teatre és especialment significatiu que ningú, o gairebé ningú, hagi posat en dubte el testimoni de les víctimes ni el rigor dels periodistes que signen la informació, Albert Llimós i Núria Juanico. Segurament fa uns anys les coses haurien estat molt diferents i la versió de les denunciants hauria estat discutida públicament. De fet, en alguns casos encara és així, però a poc a poc estem assistint, davant dels nostres ulls, a un canvi social molt profund en què sobretot les dones han iniciat un procés d'empoderament que comporta trencar aquests murs de silenci de què s'envoltaven homes que fan un ús espuri de la seva petita o gran parcel·la de poder.

Que en la manifestació d'aquest dilluns es veiessin nois i noies units en la protesta també és una gran notícia. Vol dir que la nova sensibilitat sobre els assetjaments i els abusos és compartida (de fet, també hi ha homes que ho han patit), i que les noves generacions fan pinya en aquesta lluita. Tot i així, encara queda molt camí per recórrer, encara hi ha moltes zones d'ombra on les víctimes encara no s'atreveixen a aixecar la veu, sectors impenetrables encara on dominen les velles dinàmiques del poder masclista. Aquests murs, però, s'aniran esquerdant a poc a poc. No en tingueu cap dubte.

stats