El tribunal del Procés es fa notar el 20-N condemnant el fiscal general
Si el judici en si mateix ja era bastant insòlit, la condemna al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d'inhabilitació i a indemnitzar Alberto González Amador –és a dir, a la seva mort institucional– encara ha estat més sorprenent. El resultat és que ha triomfat l'estratègia de l'assessor i home fort darrere d'Isabel Díaz Ayuso, el polèmic Miguel Ángel Rodríguez, que fins i tot Aznar va cessar per massa radical quan era portaveu del seu govern. Rodríguez, ajudat per la premsa i la judicatura afí als seus postulats, ha aconseguit el cessament del fiscal i hi ha la possibilitat després d'aquesta sentència que el judici a la parella defraudadora d'Ayuso acabi en res si es considera que es van vulnerar els seus drets.
Avui s'ha conegut la condemna però encara no la sentència. És a dir, no se saben els arguments dels cinc jutges que han votat a favor de la condemna ni tampoc els de les dues jutgesses que hi han votat en contra. Això és important perquè en aquest judici no semblava que hi hagués gaires proves clares, i bona part de l'acusació es basava en el que suposaven l'UCO de la Guàrdia Civil i les acusacions particulars. Sense la justificació de la sentència es fa difícil especular sobre el que els jutges consideren provat. Els periodistes als quals suposadament el fiscal va filtrar el mail de l'advocat d'Alberto González Amador han negat que la font fos ell. Però la majoria del tribunal no els ha cregut, cosa realment preocupant.
Fem un breu repàs. Tot va començar quan un diari va publicar, sembla que a instàncies de Rodríguez, que la Fiscalia havia ofert un pacte a González Amador sobre el seu frau a Hisenda. El fiscal general, que diu que no en sabia res, demana informació, i li remeten uns mails en què la parella d'Ayuso reconeix el frau i és ell qui demana el pacte. A partir d'aquesta informació, la Fiscalia prepara una nota de premsa desmentint el suposat pacte. Abans d'això, però, altres mitjans publiquen el mail de l'advocat. I esclata el conflicte. Acusen el fiscal d'haver filtrat el mail, i aquest fet –que efectivament és molt greu si s'ha produït– acaba justificant, després de mesos de polèmiques i investigacions, el processament del fiscal i ara la seva condemna.
Tot plegat, per descomptat, forma part de la lluita a mort que hi ha a Madrid entre la dreta política, mediàtica i judicial i el govern de Pedro Sánchez, al qual intenten fer caure de totes les maneres possibles, especialment utilitzant els jutges conservadors més afins a les tesis dels populars i també de Vox. La sala penal del Tribunal Suprem es va fer famosa en el judici al Procés –els cinc jutges que han firmat la condemna hi han estat relacionats, com ara Manuel Marchena i Carmen Lamela–, i per tant és coneguda la seva tendència a fer cas només dels testimonis de la Guàrdia Civil i a buscar sempre la versió més conservadora i immobilista en la interpretació de la llei. La politització del Suprem fa un pas més, i mentrestant la confiança de bona part de la ciutadania en la imparcialitat de la justícia cau un grau més. No s'entén per què s'ha fet pública la condemna, de manera molt ràpida, sense tenir redactada la sentència. És curiós que coincideixi amb la data assenyalada del 20-N i permeti així que continuï el debat sobre tot allò que mai ha acabat de renovar-se.
