Una violència preocupant contra els Mossos

2 min
El cap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, en el seu discurs en l'acte nacional del Dia de les Esquadres.

BarcelonaLes dades dels Mossos i les policies locals són inequívoques: la pandèmia, i sobretot els mesos de confinament i toc de queda, ha deixat un pòsit de desconfiança i pèrdua de respecte a l'autoritat que s'ha traduït en un augment considerable dels atacs amb violència contra els agents uniformats. Respecte al 2019 (l'últim any normal), els delictes contra l'autoritat i de desobediència s'han més que duplicat. Aquesta violència, a més, no es dona en contextos de reivindicació política com el que van significar les protestes contra la sentència del Procés, sinó que es dona sovint en un ambient d'oci i festiu com ara els botellons o les festes majors.

Els agents a peu de carrer expliquen episodis com intents d'agressió, de saqueig d'una ambulància o fins i tot de robatori de l'arma a un policia que intervenia en una baralla al carrer. El que els experts veuen darrere d'això és l'expressió d'un malestar, sobretot entre els joves, que ara aflora després de dos anys de fortes restriccions en la mobilitat i en les possibilitats de tenir relacions socials. La pandèmia ens va obligar a viure en un estat policial com no s'havia conegut des del franquisme, amb tocs de queda nocturns i prohibició de sortir de determinades zones, cosa que va provocar un fort neguit social.

Tot i que les restriccions estaven justificades per la crisi sanitària, l'obligació de fer que es complissin va recaure en les forces de seguretat, que de sobte es van veure fent un paper per al qual no havien estat preparades, que va fer que en alguns casos hi hagués extralimitacions. Tot i això, amb la recuperació de la normalitat, els Mossos han vist com ha augmentat l'animadversió contra ells i s'enfronten a una violència i una hostilitat inèdites.

Com hem dit, aquest malestar beu bàsicament del període pandèmic, però caldrà analitzar també la resta de factors que l'expliquen. I sobretot caldrà pensar estratègies i actuar per fer front a un fenomen preocupant. Els Mossos necessiten recuperar l'autoritat perduda, i això és una responsabilitat compartida entre la ciutadania i les institucions. No es tracta tant d'inculcar un respecte reverencial per l'autoritat com d'entendre que quan la policia actua és perquè s'està posant en perill la convivència, per exemple en els casos dels botellons o les festes al carrer.

Al costat d'això, cal exigir també que no es faci un ús abusiu de l'anomenada llei mordassa, que va ser impulsada pel PP per frenar les protestes contra les retallades i que el govern de Pedro Sánchez s'ha compromès a reformar per treure'n els tics autoritaris. Perquè el respecte a l'autoritat no es pot basar només en la por a ser denunciat o en l'ús de la força, sinó que ha de ser un pacte social entre la ciutadania i les seves forces de l'ordre, que han d'actuar de manera escrupolosament democràtica i sancionar qualsevol abús d'autoritat o poder. El major Josep Lluís Trapero ha de ser escoltat quan es pregunta què té de revolucionari llançar una pedra a un agent i quan demana el suport del Govern. De la mateixa manera, però, el cos ha de practicar la tolerància zero amb els abusos policials.

stats