Escoles cooperatives: què són, com funcionen i què les diferencia de la resta?

Són les 9 del matí i, als voltants de l'Escola Daina-Isard, les famílies esperen que s'obrin les portes del centre. A l'interior, l'equip docent es prepara per a un nou dia de classe i el personal d'administració i serveis ja ho ha deixat tot a lloc. L'estampa és molt similar a la que es viu cada dia lectiu a la resta d'escoles de Catalunya. Ara bé, en aquesta escola d'Olesa de Montserrat, al Baix Llobregat, hi ha una particularitat que no es veu gaire sovint: les famílies que esperen són propietàries del centre a parts iguals. Totes poden intervenir en les decisions que afecten el rumb i l'organització del centre on estudien els seus fills i filles. 

Això passa perquè l'Escola Daina-Isard és una cooperativa d'ensenyament. Es tracta d'un model molt arrelat a Catalunya des de fa dècades, però que encara és força desconegut. Enguany, per exemple, l'escola d'Olesa celebra 55 anys de vida i ho fa amb més de 1.200 socis i sòcies cooperativistes, 800 alumnes –des d'infantil fins a batxillerat– i 100 professionals. Com l'Escola Daina-Isard, arreu de Catalunya hi ha unes 40 escoles cooperatives, que sumen al voltant de 17.000 alumnes i prop de 1.900 treballadors, segons dades d'EscolesCoop, la federació que aglutina la majoria d'escoles cooperatives del país. Però, exactament, què és i com funciona aquest model?

Els valors al centre

"Som un projecte que creix gràcies al suport i compromís de totes les famílies", reivindica a l'ARA Montse Herrera, directora general de l'Escola Daina-Isard. Les escoles cooperatives es defineixen, precisament, per tenir un funcionament democràtic i col·lectiu: són projectes educatius gestionats per les mateixes famílies, el professorat i el personal no docent, que sovint també en són socis i sòcies. "Són centres concertats, però el model cooperatiu va molt més enllà de la titularitat o el finançament: el que defineix una escola cooperativa és la seva manera de ser i de fer, arrelada en els valors de democràcia, participació, equitat, responsabilitat social i compromís col·lectiu", completa el consell rector d'EscolesCoop preguntat per aquest diari.

Entre les cooperatives associades a EscolesCoop hi ha centres d’educació infantil, primària, secundària, centres d’educació especial, batxillerat i cicles formatius, molts dels quals tenen una llarga trajectòria històrica. "Tot i que quantitativament som una part petita del sistema educatiu, qualitativament representem una proposta educativa transformadora, coherent i arrelada als valors del cooperativisme", defensa la federació. 

A Olesa de Montserrat, a banda de l'Escola Daina-Isard, hi ha una altra cooperativa d'ensenyament amb una llarga vida. És l'escola Creixen Povill, fundada el 1934, federada a EscolesCoop i que compta amb uns 700 alumnes d'educació infantil, primària i ESO. Des del 2018, el centre forma part de Creixen Educació, una cooperativa de segon grau que agrupa diverses escoles cooperatives com Creixen Goar, a Viladecans, o la Creixen Terrassa, a Terrassa. Darrere hi ha tres cooperatives catalanes de pes: l'Escola Sant Gervasi, Suara i Abacus.

Per a les escoles cooperatives, educar és sinònim de formar ciutadania activa. "Eduquem per la llibertat i per la responsabilitat", sintetitza José R. Bertolín, director pedagògic a Creixen Educació. Llibertat entesa com la capacitat de decidir, d’equivocar-se i de participar. I responsabilitat com el compromís d’actuar amb coneixement, respecte i autoregulació.

Segons Bertolín, aquests valors impregnen la vida quotidiana dels centres de Creixen: des de les assemblees d’alumnes fins a la seva implicació en les juntes d’avaluació o en la creació de les normes de convivència. "La creativitat, el pensament crític i l’excel·lència acadèmica són objectius que treballem des del rigor i del compromís compartit", apunta.

Les claus del model

Un dels elements que EscolesCoop destaca a l'hora d'explicar què fa úniques les escoles cooperatives és l'autogestió, tant pedagògica com econòmica, que tenen els centres. Però, sobretot, incideixen en la importància dels valors que transmeten. "El que fa únic el model d’escola cooperativa és que posa en pràctica els valors que promou: col·laboració, responsabilitat compartida, diàleg, democràcia interna i compromís social –explica EscolesCoop–. A l'escola cooperativa, el projecte educatiu i el projecte de gestió caminen plegats, i això es tradueix en una coherència profunda entre el que es diu, el que es fa i el que s’ensenya", continua.

A l'Escola Daina-Isard, que no està federada amb EscolesCoop, hi coincideixen. "Procurem que el cooperativisme, com a model organitzatiu i de valors, estigui present a les aules i formi part de la vida de l’alumnat dins l’escola, des d’educació infantil fins a batxillerat", assegura Herrera. Per fer-ho, organitzen des d'assemblees setmanals en les quals l'alumnat pot fer sentir la seva veu fins a comissions temàtiques formades per l'alumnat, el professorat i les famílies. "En tenim una del 8-M que planifica i executa els actes relacionats amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora, una altra d'implicació social que organitza des de campanyes de donació de sang fins a curses solidàries, una més per prevenir l'assetjament escolar, que vetlla pel bon clima de convivència al centre...", exemplifica la directora.

Els reptes de futur

Des d'EscolesCoop, de cara al futur, auguren una llarga vida al model d'escola cooperativa i, de fet, detecten un interès creixent per aquesta fórmula. "En un context marcat per les incerteses socials i ambientals, moltes famílies busquen escoles que no només transmetin coneixements, sinó que ajudin els infants i joves a créixer com a persones compromeses, crítiques i empàtiques", expliquen.

Ara bé, també llancen un avís. "Un dels principals reptes que tenim al davant és mantenir la sostenibilitat econòmica sense renunciar a la qualitat ni als valors cooperatius", assegura el consell rector. La federació cita els canvis normatius i la manca d'actualització del finançament del concert educatiu com dos dels elements que posen més pressió sobre els recursos dels centres. "Això afecta, per exemple, la capacitat d’invertir en innovació o garantir condicions laborals adequades", apunten. També assenyalen que les normatives sovint estan pensades "des d'una mirada uniforme", que no sempre es té en compte la singularitat del model col·laboratiu i participatiu de les cooperatives d'ensenyament. 

"Som optimistes des de la prudència", afirma José R. Bertolín, de Creixen Educació. Per a ell, el model cooperatiu ha demostrat sobradament la seva solidesa, especialment en moments d’incertesa o volatilitat. "Potser, precisament, perquè és un model compartit, participat i participatiu, en el qual el bé comú és sempre el punt de partida", reflexiona. Aquesta manera de fer, assegura, dota les escoles cooperatives d’un valor afegit per afrontar els grans desafiaments col·lectius. "Creiem que la proposta cooperativa és, avui, imprescindible per donar resposta als reptes de la societat del segle XXI", conclou.