Per què és significatiu el retorn de Carme Chacón?

MadridCarme Chacón torna avui de Miami i es posa mans a la feina. Si diumenge el PSOE guanya, podrà dir que ha participat en la gesta. Si perd, qui haurà de donar explicacions dilluns serà la direcció d'Alfredo Pérez Rubalcaba i Elena Valenciano, amb qui l'exdiputada del PSC, per cert, no coincidirà aquesta setmana de campanya electoral. Chacón torna amb la vista posada a les primàries socialistes per elegir el candidat a la presidència del govern espanyol, que es faran el mes de novembre.

Els qui la coneixen afirmen que té, des de fa temps, persones que treballen per anar cuinant la candidatura. Després de perdre la pugna per la secretaria general del PSOE l'any 2012, aquesta serà la batalla definitiva. Probablement aquest cop no haurà de competir contra Rubalcaba (com a mínim no pas directament) sinó amb altres candidats de la seva generació o més joves, com Eduardo Madina, Patxi López o Pedro Sánchez. Aquests mesos a Miami, lluny dels focus de la política espanyola, li han servit per prendre distància, pensar l'estratègia i començar a preparar equips i discurs.

Per què, doncs, és significatiu el seu retorn en aquest moment concret? Perquè servirà per avaluar la sintonia que manté amb les bases. Fa un parell de mesos va ser rebuda en un congrés de la UGT al crit de "presidenta". Quan lluitava pel lideratge del partit, després de l'adéu de José Luis Rodríguez Zapatero, a la cúpula del PP creuaven els dits perquè no sortís elegida. Els feia por que Mariano Rajoy tingués com a principal oponent un lideratge tan diferent al seu. Amb Rubalcaba, tot i les discrepàncies polítiques profundes, es coneixen des de fa temps i Rajoy li reconeix en privat tenir sentit d'estat. Encara ara a les files populars el factor Chacón desconcerta (i més després que Miguel Arias Cañete verbalitzés les suposades dificultats d'un home per debatre amb una dona).

Per aquest test de sintonia, l'exministra de Defensa ha elegit territoris amics: Madrid, País Valencià i Andalusia. Els líders del partit en aquestes comunitats van fer-li costat el 2012. Des d'aleshores s'han anat consolidant. Susana Díaz ha esdevingut presidenta de la comunitat andalusa; el valencià Ximo Puig té moltes possibilitats de desbancar els populars de la Generalitat l'any que ve, i Tomás Gómez, si bé no remunta a les enquestes, pot sortir beneficiat de l'erosió de la dreta madrilenya. Chacón sap que necessita aquests lideratges -i els vots dels seus militants i simpatitzants- per sortir escollida el novembre.

També serà divendres a Catalunya. En aquest cas, però, allò significatiu és un gran interrogant: quin paper tindrà l'excandidata del PSC en el futur del socialisme català?

De moment, està clar que ha començat l'Operació Primàries a Ferraz, malgrat que la direcció del partit s'entesti a ajornar el tret de sortida fins passades les eleccions de diumenge.