Màsters per triar i remenar

La formació de postgrau són els estudis posteriors als universitaris de grau o equivalent –diplomatura, enginyeria o arquitectura tècnica, llicenciatura, enginyeria o arquitectura– que s’estructura en màsters (oficials o títols propis), postgraus i estudis de doctorat.

El sistema universitari català ofereix màsters oficials, que donen accés als estudis de doctorat o altres màsters i postgraus que doten d’especialització en el pas previ a la incorporació a l’àmbit del treball o en cas de professionals en actiu. Per accedir als estudis de màster i postgrau cal haver cursat prèviament estudis de grau. És un requisit indispensable per sol·licitar plaça a les universitats, segons els criteris d’admissió que s’estableixin en cada cas.

Perfils cada vegada més específics

L’actual context socioeconòmic ha provocat transformacions en el mercat de treball i més dificultats per als estudiants acabats de graduar. En aquest escenari, l’especialització formativa s’erigeix com un element diferenciador del currículum, una opció que escullen els estudiants però també els professionals ja incorporats al mercat laboral que entenen que sense millorar i consolidar els seus coneixements poden perdre competitivitat.

Virtuts de viure en un país d’universitats

El sistema universitari català està format per dotze universitats, de les quals set són públiques, quatre privades i una virtual. “Un sistema divers i equilibrat, tant temàticament com territorialment”, explica Mercè Jou, secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya, que converteix el país en un pol universitari de primer ordre. A més, les universitats catalanes aconsegueixen posicionar-se en els rànquings habituals de les millors universitats del món.

Segons l’últim rànquing elaborat per la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD), del maig, les tres millors universitats de l’Estat són catalanes: la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB). D’altres, com la Universitat Politècnica (UPC), la de Girona (UdG) i la Rovira i Virgili (URV), també són entre les vint primeres. Un altre dels rànquings, el Times Higher Education, publicat recentment, situa la UAB (70a), la UPF (80a) i la UB (86a) entre les 200 millors d’Europa; la llista l’encapçalen Oxford, Cambridge i l’Imperial College London. També el QS World University, un dels més prestigiosos del món, col·loca la UB en el lloc 160, la UAB en el 203 i la UPF en el 283.

A Catalunya s’ofereixen més de 600 màsters de les diferents branques de coneixement: arts i humanitats, ciències, ciències de la salut, ciències socials i jurídiques i enginyeria i arquitectura. El curs 2014/15 van obtenir el títol de màster més d’11.300 estudiants, la major part dels quals (77%) en universitats públiques, segons xifres del departament d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya.

ENTRE LES NOVETATS I ELS CLÀSSICS

Tant si es tracta d’actualitzar la formació com de buscar una especialització en un mercat laboral cada vegada més globalitzat, l’oferta de màsters oscil·la cada curs acadèmic entre els títols més clàssics i les novetats més singulars. Trobar el programa que s’adapti a les expectatives de cadascú és clau per amortitzar la inversió en temps, talent i diners:

Arts i humanitats

Una de les novetats que aquest curs podran fer-se, que destaca per la seva concreció, s’impartirà a la UAB: el màster en Traducció Audiovisual, que té per objectiu donar una formació completa a les persones que es volen especialitzar en aquesta disciplina, amb mòduls que abasten les diverses modalitats de traducció audiovisual i multimèdia, com ara el doblatge, la subtitulació per a persones sordes, l’audiodescripció o la traducció multimèdia i de videojocs.

Per més especialització, la que ofereix la UOC amb la primera edició de la Càtedra Joan Miró and 20th Century Art, un postgrau online que vol difondre les noves perspectives sobre l’obra mironiana i la seva transcendència, amb la possibilitat d’accedir als recursos de la Fundació Joan Miró: un arxiu de més de 13.000 documents entre cartes, dibuixos, gravats i llibres il·lustrats provinents de l’arxiu personal de l’artista.

Ciències i enginyeria

En el camp de les ciències com el medi ambient, la sostenibilitat i els recursos naturals precisen a dia d’avui titulats experts. Amb aquest pretext, la UPC té programes com el màster en Enginyeria dels Recursos Naturals o el d’Intervenció Sostenible en el Medi Construït; un màster en Enginyeria Nàutica i Transport Marítim, i en el camp de les indústries agroalimentàries, un màster en Aqüicultura, un en Millora Genètica Vegetal i un en Tecnologies Facilitadores per a la Indústria Alimentària i de Bioprocessos. Maribel Rosselló, vicerectora d’Ordenació Acadèmica de la UPC, considera “molt necessari” que la universitat pugui “oferir propostes de màster propis de tipus professionalitzadors”; és a dir, “orientats a especialitzacions molt concretes com “els de paisatgisme, àmbit de la robòtica o automoció”.

El disseny d’itineraris formatius dobles -sovint a mig camí de diferents camps de coneixement com la ciència i la tecnologia- “tenen molt bona acollida” assegura Mercè Jou, secretària del CIC, “amb titulacions com ara Bioinformàtica o Enginyeria Biomèdica, que donen com a resultats perfils interdisciplinaris”.

Ciències de la salut

Els graus de medicina es compten entre els vint més demandats en les prescripcions d’aquest any: entre els deu primers hi ha els de les facultats de la UB -que és la primera opció-, la UAB, la UdL, la URV i la UPF. Però altres carreres de ciències de la salut com infermeria, veterinària o farmàcia també són en aquest rànquing. Especialitzar-se en aquest camp és una aposta segura per a les universitats que ofereixen aquests estudis com la UB. Un dels més innovadors serà el de Medicina Tradicional Xinesa, però també altres com el de Neurociències, el d’Immunologia i el de Biomedicina, que -a parer del vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat de la UB, Gaspar Rosselló-“són molt competitius i tenen el doble vessant d’orientar a la recerca i a la professionalització”.

Encara en l’àmbit de la salut, la Universitat Claude Bernard de Lió, l’Autònoma, la UB, la Universitat d’Antwerp i la Universitat Jean Monnet de Saint-Etienne organitzen el màster en Educació Internacional de Vacunes amb l’objectiu de formar experts en vacunologia. La UAB també oferta el màster en Assistència Integral en Urgències i Emergències.

Fora del sistema públic, un dels campus amb més perfil propi en aquest àmbit de coneixement és la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), que des del campus de Sant Cugat disposa de màsters oficials especialitzats en ortodòncia, periodòncia o el d’Odontopediatria Integral, a banda d’altres com el de Gestió Sanitària, el de Fisioteràpia Pediàtrica i el de Recerca en Infermeria i Salut, o postgraus com Patient Advocacy de l’Institut Albert J. Jovell de Salut Pública o el d’Acupuntura.

Ciències socials i jurídiques

En el camp de les ciències socials, trobem la primera edició del màster en Periodisme i Relacions Internacionals de la Facultat Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, un programa que busca “formar periodistes per informar en un món globalitzat amb un alt grau d’especialització i preparats als nous formats digitals” explica el seu director i periodista, el doctor Pere Franch. El màster s’estructura en cinc grans blocs amb especial èmfasi “al contingut teòric i conceptual de les relacions internacionals, la història contemporània i els estudis regionals” i en una vessant més pràctica de periodisme aplicat, pràctiques obligatòries i treball final.

Un altre dels nous estudis és el màster en Gestió Esportiva, impartit entre la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB i el Johan Cruyff Institute. Aquest programa inclou visites a organitzacions esportives, clubs i instal·lacions perquè els estudiants experimentin in situ els reptes dels gestors esportius, però també compta amb ponents convidats que ofereixen classes magistrals.

Entre les novetats de la UPF per al curs que ve destaquen el màster en Dret Europeu i Global, el primer màster espanyol i un dels pocs d’àmbit europeu a adoptar una perspectiva global del dret. Impartit 100% en anglès, ofereix coneixements i formació que necessiten els advocats i els juristes del segle XXI, combinant perspectives transnacionals, internacionals, comparatives i globals, amb èmfasi especial a Europa i traspassant les visions més locals. El seu objectiu és proporcionar eines per als advocats que vulguin viure, treballar i fer front a problemes legals en diferents països del món.

Universitat i territori

Alhora, les universitats treballen per anticipar-se als professionals que demanda la indústria pròpia del territori o els sectors econòmics més característics. Per posar un exemple, la Universitat Rovira i Virgili fa èmfasi en el disseny de títols propis per “atendre el desenvolupament de nous perfils i competències professionals i promoure la inserció laboral” a partir de l’especialització i l’actuació del coneixement, explica Charo Romano, cap de l’Àrea de Postgrau i Formació Permanent de la URV. La ubicació de la URV “permet conèixer el creixement de sectors tan importants per a la nostra zona com l’enologia, el turisme, la indústria i la salut” i per aquesta raó s’elabora “una oferta formativa que cobreix aquests sector”.

Amb aquesta vocació de respondre les necessitats de l’entorn, destaca el postgrau interuniversitari en Gestió d’Empreses Vitivinícoles, el màster en Eines per al Desenvolupament Professional a la Indústria Química i el postgrau en Innovació en la Gestió de Càmpings. Tots aquests programes són compatibles amb l’activitat laboral i disposen d’un equip docent format per professorat universitari i professionals sèniors en actiu.

La Universitat de Girona (UdG) també imparteix màsters propis que comparteixen aquesta visió de transferència amb l’entorn, com ho són per exemple la primera edició del màster en Administració i Direcció d’Allotjaments Turístics i el màster en Direcció i Gestió d’Hotels i Restaurants. I no es pot oblidar el cas de la UPC, amb les seves àrees d’implantació deslocalitzades en ciutats com Terrassa, Manresa o Igualada per atendre les necessitats del tèxtil, la mineria o l’adoberia, i des d’on es programen graus i màsters orientats específicament a aquesta indústria i amb un 100% d’incorporació dels titulats a la vida laboral.