Microsites 04/11/2021

La infraestructura verda guanya pes al territori metropolità

Els vessants social i ambiental marquen la gestió que fa l’AMB dels espais fluvials, les platges i els parcs de la metròpolis

7 min
Mapa de la infraestructura verda a l'Àrea Metropolitana de Barcelona

42 quilòmetres de platges metropolitanes amb una longitud de 30 quilòmetres, 52 parcs en 34 municipis que ocupen gairebé tres milions de metres quadrats i 60 quilòmetres de camins fluvials per fer a peu o en bicicleta. És una definició de la metròpolis barcelonina potser poc coneguda però que, any rere any, guanya pes a l’hora d’explicar-la, ja que la seva infraestructura verda ocupa el 52% del territori, del qual un 71% correspon a espais de gran valor ambiental. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que forma part dels principals espais naturals i oberts del territori metropolità, com el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, el Parc de la Serralada de Marina i el Parc Agrari del Baix Llobregat, s’encarrega de la planificació, el disseny, la transformació, la gestió i la conservació dels espais fluvials, les platges i els parcs de la metròpolis i posa l’accent en les necessitats ambientals i socials de cada espai.

Imatge aèria del tram final del riu Besòs

Espais fluvials, connectors biològics

“La nostra preocupació és millorar la qualitat de vida de les persones. En el cas dels espais fluvials ho hem vist d’una manera molt clara: després del confinament, la quantitat de gent que anava a passejar per la vora del riu va augmentar moltíssim”, assenyala Martín Gullón, coordinador general d’innovació i infraestructures de l’AMB. A la metròpolis, els espais fluvials es corresponen amb les conques dels rius Llobregat i Besòs, les seves rieres tributàries i les que van directament al mar. “El més important és garantir l’accessibilitat i el gaudi, l’apropament a la natura i, al mateix temps, la recuperació ambiental i d’ecosistemes d’aquests espais. Els projectes que duem a terme tenen una escala metropolitana i local però amb un sentit global”, apunta Eugènia Vidal, arquitecta del servei d’innovació i infraestructures de l’ens metropolità. Alhora, destaca que les actuacions que es duen a terme en els espais fluvials sempre tenen en compte una doble naturalesa: l’ambiental i la social.

En el cas del riu Llobregat, amb una superfície de més de mil hectàrees, la recuperació ambiental es duu a terme preservant les espècies que l’habiten. “Intentem que les que són invasores disminueixin al màxim, que n’hi hagi d’autòctones i que millorem des del punt de vista connector d’aquest espai. Tenim Collserola molt a prop del Llobregat i hem de procurar que hi hagi el nombre de connexions d’espècies faunístiques més gran possible”, assenyala Gullón. Des del punt de vista social, l’AMB també treballa per fer compatible el paisatge amb altres infraestructures que hi transcorren a la vora, com ara les vies del tren o l’autovia. “A l’hora de dissenyar i implantar accions al riu, duem a terme tasques d’integració. Ens preocupa també la unió entre l’espai fluvial i els municipis. La unió es produeix en un espai intermedi que ningú aprofita, per això intentem condicionar-lo”.

Resistència al canvi climàtic

“Cal buscar un equilibri entre tot el que passa en aquests espais. També amb les activitats agrícoles que s’hi desenvolupen, perquè parlem d’una de les planes més fèrtils i productives de Catalunya. A més, tots aquests espais oberts, a l’estar situats al mig de l’àrea més densament poblada de Catalunya, prenen un paper molt rellevant perquè permeten que la infraestructura verda tingui continuïtat tot i la gran taca urbana”, explica Laura Cid, ambientòloga també del servei d’innovació i infraestructures de l’AMB, que reivindica també el paper que juguen els espais fluvials en clau de resiliència cavant del canvi climàtic per afrontar els escenaris previstos: augment de les temperatures, contaminació atmosfèrica, nombre més gran d’avingudes i sequeres, etc. El conjunt d’actuacions en els espais fluvials formen part del pla d’inversions PSG (Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans) i compten amb finançament FEDER. El programa va començar el 2016 i, actualment, l’AMB redacta els projectes que arribaran fins al 2023. Al llarg d’aquests anys, s’haurà realitzat una inversió cofinançada amb els ajuntaments de 40 milions d’euros en espais fluvials, la meitat dels quals ja s’ha fet efectiva. Les últimes inversions s’han fet a Sant Vicenç dels Horts, Pallejà, Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet.

El Parc de Can Solei i de Ca l’Arnús, a Badalona

Parcs, punts de descoberta

Diversos estudis indiquen que la presència del verd i l’ús dels espais oberts redueixen l’estrès i milloren la salut mental i física. A més, l’OMS recomana un espai verd de mínim mitja hectàrea a menys de 300 metres de casa. A la metròpolis de Barcelona hi ha 52 parcs amb una superfície acumulada de més de tres milions de metres quadrats repartida en 34 municipis. Els últims vint anys la xarxa ha duplicat el nombre de parcs –amb exemples com la incorporació del parc del Bosc de Can Gorgs, a Barberà del Vallès, que ja existia però que ha entrat a formar-ne part amb el compromís de fer-hi un projecte de millora– i ha quadruplicat la seva superfície amb parcs que ja en formaven part però que ara s’han engrandit, com és el cas del dels Pinetons, a Ripollet, on s’han dut a terme dues fases d’ampliació. 

Gestió integral

“La xarxa la formen parcs principalment de propietat municipal i la gestió integral que en fem és d’acord amb uns convenis de corresponsabilitat amb els municipis. A l’AMB ens interessa conèixer la qualitat final del servei. Apliquem un model propi de control de qualitat que amb inspeccions mensuals ens permet valorar els resultats del servei i les millores a incorporar”, explica Dina Alsawi, cap del servei de Parcs de l’AMB.

La gestió que fa l’AMB dels parcs es regeix per un model de control de qualitat que porta més de 20 anys aplicant-se i que segueix línies de treball basades en el manteniment ordinari de qualitat que intenta assegurar un servei òptim i la millora contínua de diferents aspectes a tots els parcs com ara accessibilitat, inclusivitat, equipaments i serveis i de la biodiversitat, entre d’altres. També treballa en projectes de millora global i en la promoció i divulgació dels parcs: projectes participatius, jugatecambientals i cicle d’activitats. Aquest any, s’han fet actuacions de millora en quatre espais verds metropolitans, al mateix temps que el parc dels Jardins de la Font del Rector de Sant Climent de Llobregat, creat, dissenyat i construït des de l’AMB, s’ha incorporat a la xarxa. Es tracta d’un parc que connecta l’entorn natural amb el nucli urbà i posa en relleu diferents edificis i elements patrimonials, com la biblioteca de Ca l’Altisent, l’ajuntament o la parròquia. A més, el disseny conserva la configuració del terreny, amb elements com la riera, i està totalment adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.

“El confinament ha tingut una part molt bona perquè la ciutadania, al sortir, ha vist la ciutat d’una altra manera. Hem pogut explicar la gestió que en fem, com ara la que duem a terme de forma més naturalitzada dels prats florits urbans i que fa anys que intentem aplicar sense que entri en conflicte amb els usos de la gent. Si millorem la biodiversitat en aquests espais, millorarem la nostra salut”, subratlla Alsawi.

El sistema dunar de les platges de Gavà

Platges, escuts climàtics

Les platges metropolitanes són un espai que pràcticament s’ha refet perquè als anys setanta i vuitanta gairebé van desaparèixer, explica Daniel Palacios, cap del servei de Platges de l’AMB. Les dunes, que en aquells anys es veien com una molèstia per al turisme, són ara un dels punts clau dels treballs de manteniment que fa l’ens metropolità d’aquests espais, ja que en té cura i n’afavoreix i potencia el desenvolupament de la flora pròpia. “A la zona nord tenim platges molt urbanes, el seu grau d’artificialització és molt alt i l’amplada és estreta. Pel gruix de la sorra, de forma natural no tindrien les formes dunars que tenim a la zona sud. Tot i això, aquesta franja lliure de sorra de mar és un corredor per a la fauna i, per aquest motiu, des del 2014, a l’AMB fem una sèrie d’actuacions per millorar les dunes des del punt de vista de la biodiversitat”, explica Palacios. Per això, a les platges de la zona sud s’incideix en aquests petits ecosistemes. Cada any es duen a terme treballs manuals d’eliminació i control d’espècies vegetals invasores al·lòctones, i de plantació d’espècies psammòfiles. Aquest 2021 ja s’han retirat 6.580 quilos de vegetació invasora en dues campanyes realitzades a la primavera i a la tardor.

“La línia de dunes és la primera protecció del territori davant de la pujada del nivell del mar i del canvi climàtic. Aquestes platges, com que ja no tenen un funcionament natural, estan en regressió. Han perdut un 25% de la superfície des de l’any 2014. Els sediments no arriben al mar perquè hi ha canalitzacions, urbanització del territori, embassaments. Les platges actuals cada vegada tenen menys aportació de sorra de forma natural i pateixen les conseqüències del canvi climàtic”, exposa Palacios. 

Reservoris de sorra

Per això, les zones dunars són reservoris de sorra que protegeixen dels temporals. “Quan tenim un temporal de llevant i s’emporta una part de la duna, no passa res perquè la sorra queda a prop de la platja i després la tornarà a formar”, aclareix. L’AMB ha fet una mitjana de 24 quilòmetres de tancaments que encerclen les zones dunars del delta del Llobregat, hi ha incorporat més de 1.000 elements de senyalització i, des del 2014, hi ha plantat unes 20.000 plantes autòctones de tot tipus.

Com en el cas dels espais fluvials i dels parcs, les platges també tenen un vessant social, ja que són l’espai públic més visitat de tota l’àrea metropolitana, amb uns deu milions de visitants anuals. “Hem detectat un augment de visitants postconfinament perquè la platja és un dels llocs més segurs. L’aire lliure, la salinitat i la radiació solar van contra el virus. Per tant, ha estat un espai molt utilitzat tot i que abans la gent es concentrava en una franja molt densa al costat de l’aigua i ara ho fa de manera més escampada”, observa Palacios.

stats