És època de tradicions

Nadal és la festa per excel·lència, dies de trobades i retrobaments familiars, celebracions amb amics, en què tant els creients com els que no ho són es preparen per a la festivitat. Però per què és Nadal per Nadal? Celebrar el naixement de Jesús per aquesta data encaixava a la perfecció amb el solstici d’hivern. Té moltes similituds amb el renaixement de la vida, la llum comença a predominar i els dies s’allarguen. “Els processos d’assimilació d’una cultura solen ser llargs, però es produeixen sense massa escarafalls; és una modernització, com passa ara que ens adaptem a les necessitats del moment”, explica Amadeu Carbó, folklorista i escriptor, autor de Celebrem el Nadal: Quan, com i perquè de la festa més gran (Edicions Morera, 2016).

Què representa Nadal?

D'una banda, celebrem el naixement de Jesús, que es pot interpretar com una qüestió de fe però també és la celebració del naixement d’un mite cultural, un dels mites fundacionals de la nostra cultura: “Els occidentals culturalment som cristians”, recorda el folklorista. De l'altra, per Nadal se celebra la vida, és una celebració amb unes connotacions importants de festa familiar, fins al punt que un dels actes centrals de la festa de Nadal és un àpat familiar: el dinar de Nadal no és un dinar com qualsevol altre, i més enllà del que mengem és molt important. Al voltant de la taula s’expliquen simbòlicament moltes coses: “Per començar no la parem amb l’aixovar de cada dia, és possible que les estovalles o la coberteria ens remetin a avantpassats familiars. Revestint la taula li donem la categoria de sagrada”. Alhora l’espai sol transformar-se per posar-hi el pessebre o l’arbre, i per acollir els convidats, que tampoc seuen de qualsevol manera, hi ha una jerarquia i cada família té la seva. Sovint es distingeix entre els més joves a una punta i els més grans a l’altra presidint la taula. “També és un àpat on es redefineix el grup familiar, que ens regala la fotografia d’aquell moment de la família, en què es veuen les absències, naixements o les noves incorporacions al nucli familiar”, apunta Carbó. Els cunyats són canviants perquè són en funció de l’altre, no són membres de ple dret.

Tradicions que es mantenen i noves que s’incorporen

Al segle XXI el dia de Nadal, tot i ser important, ja no és tan excepcional i té moltes similituds amb la nit de Nadal, Sant Esteve o fins i tot el dia de Reis, que es fan àpats similars. Per a Carbó s’explica perquè les onades migratòries dels anys 50 del segle passat van fer que s’incorporessin tradicions pròpies dels llocs d’origen de les persones immigrants: “A més, ens hem tornat més pràctics, les famílies reparteixen les visites a familiars i amics al llarg de les festivitats”.

La voluntat de celebrar les festes col·lectivament és el que fa que es mantinguin en el temps. “La tradició també ha de ser útil per als grups, si no celebrem una cosa morta. Imaginem un dinar de Nadal on no queda canalla i els grans es dediquen a dir els versos”, planteja Carbó. La presència de les criatures en primer pla permet que siguin les protagonistes i celebrar la continuïtat del nucli familiar. I què aporten les noves tradicions? Enriqueixen la celebració i li donen sentit. En un món tan globalitzat enriquim les celebracions familiars perquè les contextualitzem dins dels marcs mentals i culturals que tenim.

Les construccions culturals fluctuen, hi ha tradicions que s’han perdut, d'altres que s’han transformat i alguna que havia caigut en l’oblit, com el Cant de la Sibil·la, que s’està recuperant. “Abans era un costum generalitzat anar a la Missa del Gall, tant si eres creient com si no, i ara són pocs els que van a missa a mitjanit. Hi ha llocs que l’estan avançant perquè no costi tant a la gent gran i li diuen la Missa del Pollet”, explica. Al llarg dels anys hem assumit molta estètica nadalenca com a pròpia, com les coníferes centreeuropees, boles brillants, verds i vermells que arriben de Hollywood o nadales que han estat sobrepassades per un univers sonor nadalenc d’estàndards americans.