Un dels trets més característics de les trobades nadalenques són les sobretaules infinites, un dinar que s’enganxa amb el berenar i, ja que hi som, traiem quatre coses i sopem. Per arrodonir aquestes sobretaules, més enllà de les converses, sempre ajuda un bon joc de taula. N’hi ha per a tots els gustos i edats; només cal tenir en compte qui jugarà, què agrada i quant de temps s'hi vol dedicar: “Millor si són jocs relativament curts, sobretot en famílies que no estan acostumades a jocs de taula, partides de 15 o 20 minuts ja funcionen”, proposa Imma Marín, presidenta de l’Institut del Joc.
Un joc per a cada família i grup d’amics
Les recomanacions de les caixes dels jocs són un indicador fiable, però, en línies generals, cal tenir en compte que a partir de 2 o 3 anys ja hi ha propostes per jugar amb la canalla, preferiblement si són jocs cooperatius: encara no estan preparats per guanyar o perdre, així guanya o perd tothom i heu d’ajudar-vos per aconseguir-ho. Fins als 6 o 7 anys millor evitar els jocs competitius perquè s’enfaden: tot i que puguin entendre la dinàmica, no tenen prou estratègia i els sap greu perdre. “No correm, tot té el seu moment”, apunta Marín, i recorda que hi ha jocs per a grups més o menys nombrosos i tota mena de temàtiques, jocs de paraules, més d’estratègia, de pensar o per posar a prova les habilitats: “Hi ha jocs perquè tothom s’ho passi bé, no només per acompanyar les criatures i que gaudeixin elles. Com més grans siguin més opcions tenim”.
PROPOSTES
Joc: Woolfy
Jugadors: A partir de 2 o 3 anys
Durada: 15 o 20 minuts
Juguem? Joc cooperatiu on s'ha d'aconseguir que el llop no es mengi els tres porquets
Joc: El Frutal
Jugadors: A partir de 2 o 3 anys
Durada: De 10 a 15 minuts
Juguem? Hi ha un corb i quatre arbres carregats de fruites: pomes, peres, cireres… i es tracta d’aconseguir que entre tots agafeu les fruites dels arbres abans que arribi el corb.
Joc: Pillado
Jugadors: A partir de 5 anys.
Durada: Uns 20 minuts.
Juguem? Teniu un seguit de pistes –si porta ulleres o collaret–, i es tracta de descobrir quina guineu s’ha menjat el pastís abans que una figura guineu creui tot el parc. A cada tirada s’ha de decidir si es vol descobrir una pista o aixecar un sospitós.
Dona joc: Joc cooperatiu i de deducció. Una mena de Qui és qui on les figures estan amagades i jugueu tots junts per descobrir pistes.
Joc: Cakes
Jugadors: A partir de 6 anys.
Durada: Uns 15 minuts.
Juguem? En funció de les cartes que surten s’ha d’elevar la torre d’un pastís de molts pisos. Els més petits munten les torres sobre la taula i els adults sobre la mà.
Dona joc: Joc d’habilitat divertit on tothom gaudeix.
Joc: Abejitas Zum Zum
Jugadors: A partir de 6 o 7 anys.
Durada: Uns 15 minuts.
Juguem? Hi ha vuit abelles de diferents colors que s’amaguen sota el rusc. S’ha de recordar on estan amagades, perquè quan toqui tirar les cartes i surti l’abella d’un color concret, si recordeu on és, us la quedeu.
Dona joc: Una mena de Memory amb volum; les abelles fan uns tres centímetres.
Joc: Guerra de Mitos. Hi ha nivell bàsic, moderat i més complicat.
Jugadors: Per jugar amb adolescents, a partir de 12 o 13 anys.
Durada: Uns 15 minuts. Si jugueu amb expansions pot arribar als 40.
Juguem? Cada paquet de cartes és una aventura de Sherlock Holmes. Un cop hi jugues ja saps de què va i el pots regalar.
Dona joc: Són divertits, i n’hi ha de diferents nivells: senzills, moderats i complicats.
Joc: Micro Macro
Jugadors: Per jugar amb adolescents. A partir de 10 anys.
Durada: Entre 15 i 45 minuts per cas.
Juguem? Teniu un mapa gran com unes estovalles que es desplega sobre la taula. El dibuix és una ciutat en blanc i negre, on haureu de trobar el malfactor i atrapar-lo amb les pistes que us donen.
Dona joc: Té set o vuit missions. És un joc de deducció que haureu de resoldre tots junts. Una mena d’On és Wally? en joc.
Joc: Hitster
Jugadors: Famílies molt nombroses o trobades amb amics. Normalment s’organitzen per equips.
Durada: Entre 20 i 60 minuts.
Juguem? Necessiteu un mòbil i Spotify. Les cartes tenen un codi QR amb el qual sona música i s’ha d’endevinar l’any de la cançó. Si a més endevinem qui la canta i el títol, es guanya un punt. Cada nova cançó s’ha de decidir on se situa cronològicament respecte a les anteriors.
Dona joc: És divertit, perfecte per a la festa de Cap d'Any. Tothom acaba cantant i ballant les cançons. Hi ha diferents versions: bàsic, party, rock, temacles, bandes sonores o celebració.
Joc: Dixit
Jugadors: Per a grups grans. És divertit per jugar quan s’és una bona colla, hi poden jugar fins a 12 persones o organitzar-se per parelles fins a ser 24.
Durada: Aproximadament mitja hora.
Juguem? Cadascú té set cartes amb imatges al·legòriques i imaginatives. Qui comença el joc mira les cartes i diu una paraula o concepte, persona, pel·lícula, llibre… que li inspiri la carta i la posa cap per avall. La resta, a partir de la paraula, trien una de les seves cartes, la que lligui més amb la paraula. Es barregen totes i es tomben perquè tothom assenyali la carta que creu que és la de qui ha dit la paraula. Qui ho encerta guanya punt i, si ningú encerta la carta correcta, el punt és per a qui ha dit la paraula.
Dona joc: Ningú perd ni guanya, tothom avança. El millor és que genera moltes converses amb l’excusa del perquè de les paraules triades. Es pot tenir el joc bàsic, que són una vuitantena de cartes, o anar comprant extensions de cartes diferents.
Zero discussions
Ja sabem de la mala fama dels cunyats encara que a vegades ells no són el problema. Tot i això, hi ha qui preferiria estalviar-se els compromisos i trobades familiars perquè es respira tensió i cada any en un moment o altre arriben les discussions. Aquest inconvenient es pot estalviar si se segueixen unes pautes senzilles. Mireia Cabero, psicòloga, psicoterapeuta i docent dels Estudis de Psicologia i Educació de la UOC, ens proposa seguir uns consells bàsics per gaudir dels àpats amb família i amics.
1. Decideix com vols que sigui la trobada i on vols posicionar-te. Si tens clar que faràs el possible perquè sigui una celebració pacífica, serena i on puguis passar-t’ho bé, decideix què et convé i estableix el teu full de ruta. Fixa les línies vermelles que no vols traspassar, quan optaràs pel silenci, quins comentaris no admetràs, què respondràs neutralment o si preferiràs parlar-ne un altre dia. La preparació té a veure amb la intencionalitat i un cop estiguis a la reunió és important que siguis conscient dels teus propòsits comunicatius.
2. Evita el que saps que generarà una discussió. Si saps que determinats temes generen tensió, no hi entris. Com més coneixement tinguis de la dinàmica que es produeix amb les persones que compartiràs la sobretaula, més bé podràs gestionar les situacions, almenys de les teves respostes.
3. Tothom que és a taula és corresponsable del que hi passa. A vegades només fa falta algú que faci quelcom diferent perquè tot el sistema canviï, sobretot si les persones tenen ganes que canviïn les dinàmiques.
4. Pactar amb els convidats individualment o públicament que es comportin. Qui convida pot tenir converses honestes i prèvies per aconseguir que regni la calma. També pot suggerir-ho i fins i tot dir-ho clarament a manera de brindis –perquè aquest any demostrem que podem passar-nos-ho bé sense discutir–, o fent broma, però aclarint que no es volen bronques. Una presa de consciència col·lectiva pot ser útil per evitar discussions.
