Tempesta política a Islàndia arran dels 'papers de Panamà'

El primer ministre islandès, que va fer carrera criticant els bancs islandesos durant la crisi, va constituir una empresa a un paradís fiscal amb l'ajuda de Mossack Fonseca

Els ressons de la filtració més important de documents secrets a la premsa, els 'papers de Panamà', que revelen com la firma d'advocats Mossack Fonseca & Co creava societats a paradisos fiscals per als seus clients, es fan sentir arreu del món. Fins i tot a indrets tan recòndits com Islàndia, on s'espera que en els pròxims dies les revelacions incitin una tempesta política. 

Les revelacions involucren directament l'actual govern islandès, en evidenciar les societats 'offshore' (empreses a l'estranger) del primer ministre Sigmundur Gunnlaugsson, el ministre de Finances Bjarni Benediktsson i la ministra de l'interior Ólöf Nordal. La llei islandesa obliga els polítics escollits a declarar el seu patrimoni en accedir al càrrec, i cap dels polítics implicats va fer-ho amb les empreses a l'estranger que Mossack Fonseca els ajuda a gestionar. Un dels pilars fonamentals dels serveis de la firma d'advocats panamenya és mantenir l'anonimat dels seus clients. 

Segons el diari 'The Guadian', l'oposició  ha estat plantejant-se aquest cap de setmana una moció de censura per al primer ministre que podria conduir el país a noves eleccions generals. És clar, si més no, que al llarg d'aquesta setmana els ministres afectats hauran d'oferir explicacions al parlament islandès. Ja s'han convocat manifestacions aquest dilluns a la tarda per forçar la dimissió de Gunnlaugsson, que encara no ha reaccionat a la filtració.

Una empresa a les Illes Verges sense declarar

Entre els 11,5 milions de documents analitzats pels periodistes de mitjans d'arreu del món, s'hi compten els registres de Wintris Inc, l'empresa inversora que el 2007 el primer ministre islandès va crear juntament amb la seva dona, Anna Pálsdóttir, a les Illes Verges britàniques amb l'ajuda de la firma d'advocats Mossack Fonseca. Poc després, Wintris va obrir un compte al banc Crédit Suisse de Londres, on Gunnlaugsson i la seva dona residien, i va començar a operar en altres paradisos fiscals: l'activitat jurídica està registrada a Panamà, una empresa intermediària està registrada a Luxemburg i té un altre compte en un banc suís. 

Al llarg de dos anys i mig, Gunnlaugsson i Pálsdóttir es repartien a parts iguals el 50% de les accions de la companyia, fins a finals del 2009, quan el primer ministre va transferir totes les accions a la seva dona pel mòdic preu d'un dòlar. Aquest traspàs d'accions va tenir lloc poc després que Gunnlaugsson fos escollit diputat del parlament islandès. En la declaració de béns obligatòria que han de fer els càrrecs escollits a Islàndia, Gunnlaugsson mai no va incloure-hi l'empresa Wintris. En ser preguntat per 'The Guardian', el primer ministre ha dit que tot plegat es tracta d'un error i que ell pensava que la seva dona n'era l'única propietària.

Caçat en la mentida

Els periodistes del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ), que al llarg d'un any han preparat la informació relacionada amb els 'papers de Panamà', han jugat bé les cartes. Per caçar Gunnlaugsson, un periodista suec va preguntar-l'hi en una entrevista si tenia accions en alguna empresa estrangera. Després que el primer ministre ho negués, el periodista va preguntar específicament per Wintris. Gunnlaugsson, visiblement xocat, va dir que potser alguna empresa on havia treballat hi tenia relació, i va marxar de l'entrevista.

Poc després que el primer ministre esquivés la pregunta, la seva dona va publicar una entrada al Facebook en què reconeixia que ella era la propietària de Wintris, i que havia establert l'empresa per invertir amb capital provinent de la venta del negoci familiar. L'aportació dels 'papers de Panamà' a l'embolic islandès ha estat conèixer que el primer ministre també va ser propietari de l'empresa i que no la va anomenar en la declaració de béns en accedir al parlament islandès.

Conflicte d'interessos

Mentre el món no coneixia l'existència de la societat Wintris, Sigmundur Gunnlaugsson es presentava a la societat islandesa com un polític progressista enfurismat amb l'elit que havia dut la petita illa a una enorme bancarrota. El 2008, els tres principals bancs islandesos van entrar en fallida, fet que va provocar una crisi financera al conjunt del país i un reguitzell de judicis per frau als banquers implicats. Una de les causes de la fallida va ser que els bancs islandesos es donaven els uns als altres préstecs sense garanties per modificar els valors accionarials dels bancs segons els convengués. Segons informa el diari alemany ' Süddeutsche Zeitung', per dissimular aquestes grans quantitats de diners, els bancs involucrats en el col·lapse islandès utilitzaven empreses 'offshore' que gestionava també el bufet d'advocats Mossack Fonseca, la mateixa firma que gestiona Wintris a l'actual primer ministre i la seva dona.

L'ascens de Gunnlaugsson al poder té els orígens en l'intens activisme de la societat civil islandesa en resposta a la crisi bancària. El Gunnlaugsson activista defensava l'impagament dels interessos dels bons nacionals per prioritzar els dipòsits dels islandesos. Wintris, l'empresa de la seva dona, havia invertit 3,6 milions d'euros en bons islandesos, segons informa el ' Süddeutsche Zeitung'. En declaracions al mateix diari, Gunnlaugsson diu que el fet que demanés l'impagament dels interessos dels bons per prioritzar els dipòsits demostra que no hi ha cap conflicte d'interès entre Wintris i la seva política. 

Fins l'any passat, Islàndia mantenia els controls de capitals imposats durant la crisi. El govern islandès de Gunnlaugsson va aixecar-los a canvi d'un impost del 39% si els creditors optaven per moure els seus actius fora del país. L'altra opció era negociar un acord amb el govern, després del qual haurien de pagar un petita contribució. Wintris, que ara és propietat de la dona de Gunnlaugsson, és una d'aquestes empreses creditores que s'han beneficiat de la decisió del primer ministre.

Més membres del govern amb empreses a l'estranger

Els 'papers de Panamà' han revelat fins ara més societats estrangeres a paradisos fiscals vinculades a dos membres més del govern islandès.

El ministre d'economia Bjarni Benediktsson, tenia el 2009, el moment d'entrar al parlament, un 33% d'accions a l'empresa Falson & Co, una societat constituïda per comprar una propietat a Dubai. En declaracions al diari ' Süddeutsche Zeitung', el ministre ha dit que no tenia constància que aquesta empresa estava registrada a les Seychelles.

Ólöf Nordal, la ministra de justícia de Gunnlaugsson, controlava amb el seu marit, Dooley Securities S.A, una empresa amb seu a Panamà, que, segons la mateixa ministra, mai ha estat activa i per això no la va incloure a la declaració de béns. 

Més continguts de

El + vist

El + comentat