Quins perfils professionals necessita Catalunya?

Una de les grans preocupacions dels estudiants que encaren l’educació postobligatòria és la seva futura incorporació al mercat laboral. Les perspectives no són bones i la situació de crisi econòmica ofereix unes xifres poc optimistes en termes d’atur juvenil: un 37,4% dels joves catalans d’entre 16 i 29 anys no tenen feina -segons les dades de l’INE de l’últim trimestre del 2013-. Tot i reconèixer que el mercat laboral encara és poc dinàmic, els experts asseguren que el context actual genera oportunitats laborals en sectors estratègics.

La globalització i els avenços tecnològics, per exemple, generen una important demanda de perfils professionals de caràcter cientificotècnic. Enginyers i tècnics en telecomunicacions en són dos exemples. “Ha disminuït dramàticament la gent que es forma en telecomunicacions”, lamenta Claudi Alsina, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya. Els sectors dels videojocs i de la tecnologia mòbil també estan generant llocs de treball. En aquest sentit, l’edició d’aquest any del Saló de l’Ensenyament cedeix diversos espais a la divulgació i oferta acadèmica relacionades amb aquests àmbits.

Els canvis demogràfics són un altre factor que incideix en les fluctuacions del mercat de treball. L’orientadora i directora d’Educaweb, Montserrat Oliveras, recorda que l’envelliment de la població fa que el país requereixi professionals de les tecnologies aplicades a la biologia i la medicina. De la mateixa manera, Oliveras explica que un dels camps amb més oportunitats és l’assistencial i d’ajuda a les persones.

Amb tot, Alsina recorda que la població formada segueix tenint uns percentatge d’atur més baix que les persones que no han estudiat. “No garanteix res, però els que tenen una formació passen per davant dels altres”, afirma. I no només en els estudis universitaris. “Els graduats superiors tenen més bona inserció laboral”, explica Pere Ros, gerent de la Fundació BCN Formació Professional. Els diversos serveis d’orientació del Saló presentaran als estudiants dades sobre ocupabilitat en funció de cada estudi o àmbit acadèmic.

Inserció laboral

Les dades avalen les afirmacions d’Alsina i Ros. Segons un estudi d’inserció laboral realitzat el 2011 per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, un 88,8% de les persones graduades treballen tres anys després d’haver finalitzat els estudis. De manera concreta, els estudis que generen més oportunitats de treballar són els relacionats amb les ciències de la salut -amb un 92,5% de graduats ocupats- i els que menys les humanitats -treballen un 81,5% dels que han obtingut el grau.

Les xifres no són tan bones, encara que també són positives, en el cas de la formació professional. L’informe d’inserció laboral dels ensenyaments professionals elaborat el 2011 pel departament d’Ensenyament i el Consell General de Cambres de Catalunya indica que un 46,94% dels que han estudiat algun ensenyament professional treballen entre 6 i 9 mesos després d’haver acabat els estudis -un 30,13% s’ha incorporat plenament al mercat laboral, mentre que el 16,81% restant compagina feina i estudis-. De la resta, tan sols un 13,14% busca feina, ja que el 39,42% segueix estudiant.