Els cellers d'arreu trien el tap de suro català: què el fa tan especial?

El 1905, al bell mig de Palafrugell, Joan Miquel i Avellí es mirava amb orgull la seva fàbrica de taps de suro. L'havia obert feia tan sols cinc anys amb l'ajuda de dos socis alemanys, Enric Vincke i Pau Meyer, i els diners d'un banquer d'Hamburg. Tots quatre compartien un olfacte excel·lent per als negocis i estaven convençuts que el suro els podia fer d'or. No es van equivocar. La fàbrica va créixer a un ritme vertiginós i, el 1910, ja era una de les més grans d'Espanya: donava feina a 1.000 persones i produïa un milió de taps diaris. Ara bé, els conflictes bèl·lics i la dura competència van fer minvar els ingressos fins que la planta es va aturar. Avui, l'edifici –que és d'estil modernista– acull el Museu del Suro, un espai que reivindica el patrimoni surer català. 

El suro, però, no és cap cosa del passat. Comarques com el Baix Empordà, el Gironès o la Selva, conserven un ecosistema industrial del suro potent, modern i innovador que atrau les mirades de cellers internacionals. En total són una trentena d'empreses que, juntes, sumen 500 treballadors i facturen uns 130 milions d'euros cada any. De les línies de producció, en surten 1.200 milions de taps i se n'exporten gairebé 680 milions, un 56,7% del total, segons un dels darrers estudis de l'Associació d'Empresaris Surers de Catalunya (AECORK). La majoria viatgen cap a Itàlia i França. Però, què té el tap català que el fa tan valorat a escala internacional?

Un sector pioner

"Les primeres fàbriques de taps de suro de tot el món van néixer a Catalunya", recorda a l'ARA Albert Hereu, director de l'Institut Català del Suro. Per a ell, la llarga tradició del sector –i l'expertesa que acumula– és una de les claus per explicar la bona acollida del tap català a l'exterior. Tanmateix, hi suma un altre factor. "Al nostre territori, necessitem esperar entre 14 i 15 anys per extreure el suro, mentre que en altres zones només els en fan falta nou", afegeix Hereu. Això fa que el producte català sigui més compacte i tingui unes propietats físiques molt valorades en vins de guarda, com els que es cultiven a la Borgonya.

En els últims anys, la globalització ha empès l'ecosistema català del suro cap a la concentració empresarial. "D'aquest procés, n'han sorgit empreses altament especialitzades, que inverteixen en recerca i que saben ajustar-se molt bé a les demandes del sector vitivinícola", puntualitza Hereu. Des de l'AECORK ho corroboren i hi fan un apunt. "En els darrers deu anys s'ha produït una concentració d'empreses, però les xifres mostren com el volum de producció i d'exportació s'ha mantingut i, fins i tot, ha crescut", apunta Joan J. Puig, president de l'Associació. 

Malgrat les xifres a l'alça, hi ha un indicador que no repunta: el d'hectàrees d'alzines sureres. Si bé el país té 120.000 hectàrees de boscos de sureda, actualment tan sols se'n gestionen la meitat. "Tenim un problema d'abandonament i de minifundisme", reconeix Hereu. Per mirar de posar-hi remei, l'Institut Català del Suro està preparant un pla estratègic per augmentar la rendibilitat del bosc, entre altres accions. De fet, es calcula que per tenir una escorça d'on poder extreure taps de qualitat cal esperar 25 anys. Aquesta espera espanta a qui s'hi vol dedicar. 

Els reptes de futur

L'evolució del sector del suro a Catalunya va estretament vinculada a la del sector vitivinícola. "Si creix el nombre d'ampolles que cal tapar, els nostres indicadors van a l'alça", exemplifica Hereu. Mirant el futur, detecta un patró que els pot condicionar. "En el món del vi, hi ha una tendència a produir-ne menys, però que sigui de més alta qualitat", resumeix. Això és molt positiu per al sector surer català. "Els productes prèmium sempre acaben preferint el tap de suro, perquè enològicament afavoreix l'evolució dels vins en ampolla i els consumidors l'aprecien com un element de qualitat", apunta. 

Un altre element que convida el sector del suro a l'optimisme és el factor de la sostenibilitat. "Es tracta d'un material 100% sostenible, reciclable i biodegradable que contribueix a preservar la biodiversitat dels boscos de sureda i promoure la gestió sostenible d’aquestes àrees naturals a Catalunya", remarca el projecte científic GO SensoVI, impulsat per un consorci d'empreses i institucions de referència del sector. A més, el consumidor vincula el suro amb el paisatge, la cultura i la identitat del territori. 

En aquest sentit, Catalunya és una de les regions sureres més reconegudes internacionalment. De fet, ara mateix, la Confederació Europea del Suro (CE Liège) està presidida per Joan J. Puig, que també capitaneja l'AECORK, una de les associacions nacionals integrades a l'organisme. En aquest context, Barcelona va acollir a principis de juny la reunió anual de la Confederació, amb representants de França, Espanya, Itàlia i Portugal. La trobada es va centrar en l’estratègia futura del sector surer europeu, amb especial èmfasi en la sostenibilitat, la innovació i la comunicació. Es va destacar el paper del tap de suro com a element clau en la lluita contra el canvi climàtic, i es van visitar empreses i centres de recerca catalans com l’Institut Català del Suro i el viver d’empreses StartSud ubicat Palafrugell.